Què va passar amb la criminalitat a Catalunya durant el primer confinament?
- Idees Asimètiques
- 2 nov 2020
- 6 Min. de lectura
Actualizado: 3 nov 2020
-02/11/2020-
Ara que sembla que anem cap a un segon confinament domiciliari i que tenim les dades de denúncies del primer disponibles, analitzem el comportament del fenomen de la criminalitat de caràcter penal al territori català per saber el que ens poden trobar o no durant les pròximes setmanes. Què ha passat amb els robatoris a les cases quan sempre hi havia gent a dins? I amb la sostracció de cotxes quan no hi havia gairebé ningú al carrer?
A més de reflexionar sobre la variació que s'ha registrat durant un període excepcional de la nostra quotidianitat, també tenim una panoràmica de quina quantitat de delictes greus hi ha al nostre àmbit territorial i quin és el canvi de la criminalitat en els primers sis mesos dels últims tres anys.
Les infraccions analitzades són les que proveeix la font de les dades del Balanç de Criminalitat que aporta el Ministeri de l'Interior del govern espanyol cada trimestre.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
El primer gràfic mostra la variació interanual de les denúncies penals presentades al conjunt de Catalunya. En aquest tipus de gràfic s'ha utilitzat l'any 2018 com a base, és a dir, a partir del valor 100 que marca aquest any podem observar si augmenta o disminueix el nombre de denúncies de cada tipus. Si el resultat és major a 100, llavors el nombre és més elevat que el registrat en 2018, si és menor, el nombre és més baix.
- Els set tipus d'infraccions denunciades es poden agrupar segons la seva variació anual del primer semestre dels darrers tres anys. Per una banda, saber si tenien una tendència creixent o decreixent l'any 2019 i, a partir d'aquí, analitzar quin ha sigut el comportament durant els primers sis mesos d'enguany, si segueixen o no amb el mateix patró.
- Els crims de robatoris amb violència i intimidació, les sostraccions de vehicles i els furts van augmentar durant la primera part de l'any 2019, mentre que al mateix període de l'any següent van disminuir de forma accentuada. Concretament, els robatoris van augmentar un 21% en 2019 (+2.177) i es van reduir un 27% enguany (-3.340); les sostraccions de vehicles es van incrementar un 13% (+574) per després disminuir un 42% (-2.033). Els furts, que destaquen per la quantitat elevada de denúncies, van pujar un 3% (+3.477) en 2019 i l'any següent han patit una davallada del 48% (-45.915).
- El tràfic de drogues va augmentar lleugerament en 2019, un 3% (+49) i és l'únic tipus de crim que segueix augmentant en 2020 i amb més intensitat, amb un increment del 15% (+191).
- Les denúncies per agressió sexuals amb penetració van créixer un 9% (+21) l'any 2019. Malgrat que, enguany han disminuït un 2% (-5) el nombre encara segueix sent més elevat que l'any 2018.
- Els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions ja van patir una davallada en el nombre de denúncies l'any 2019, del 4% (-639) i, continua aquesta disminució però més accentuada, amb el 36% menys en 2020 (-5.754).
- En relació amb els homicidis dolorosos i assassinats consumats, s'ha de tenir en compte que el nombre és menor i per tant la variació relativa és més elevada que en la resta de delictes. En aquest cas, el nombre de denúncies disminueix en 2019 un 13% (-3) però pateix un augment del 31% durant els sis primers mesos d'enguany (+6).
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Els tipus d'infraccions esmentades en aquesta entrada tenen un caràcter molt diferent entre elles, ja que, per exemple, estem comparant furts amb homicidis dolorosos. Per això, he de tenir cura del que opino i com ho expresso, perquè no és el mateix parlar sobre que has posat una denúncia perquè tan robat el cotxe, a posar-ne una per una violació amb penetració. A més, només analitzo dades dels últims tres anys, llavors no puc generalitzar en el comportament dels crims.
També hem de tenir en compte que estem parlant del nombre de denúncies, és a dir, segur que molts d'aquests crims es donen en més quantitat però que no arriben mai a mans policials o judicials. Potser us ha passat o coneixeu alguna persona que li han robat el mòbil o la motxilla i no ha posat una denúncia per pensar que ja estava perduda o no serviria per res. Així com, potser algunes agressions sexuals no es denuncien per por, per la ineficàcia de la justícia en la protecció a les víctimes o per haver de justificar que estàs dient la veritat si no tens proves físiques.
M'agradaria aturar-me un moment en el delicte d'agressió sexual amb penetració, anomenada així en les estadístiques del Ministeri de l'Interior. Com que no tinc molta idea d'aquests temes judicials no vull dir el que no toca, però estaria bé saber perquè hi ha tanta por en dir la paraula violació en ambients judicials, governamentals o mitjans de comunicació. Almenys, tinc la sensació que s'utilitzen tota una sèrie d'eufemismes quan llegeixo o escolto notícies o quan analitzo estadístiques oficials. No tinc cap dubte que si el que dic és cert, el sistema patriarcal és el culpable però, com a tots els temes d'aquest àmbit, són els poders els que reprodueixen i perpetuen les desigualtats amb el seu llenguatge. En aquest mateix sac podríem ficar la paraula feminicidi, que espero que algun dia desaparegui perquè no existeixi, però com que de moment és una realitat, el que m'agradaria és que s'integrés en el nostre vocabulari i en l'oficial, per a poder parlar d'una realitat dolorosa que s'expressa en una sola paraula.
Seguint amb el tema de la criminalitat, s'ha de destacar l'augment del tràfic de drogues durant els mesos de confinament quan altres tipus de delictes, també comuns, com els furts o els robatoris amb intimidació, han patit una davallada. Potser molta gent s'ha vist en la necessitat de consumir més quantitat o directament consumir-ne quan abans no ho feien, tenint en compte l'època d'estres emocional que ha provocat la crisi sanitària. Com que el que ha augmentat és el nombre de denúncies, també podem pensar que no s'ha incrementat el consum sinó que la policia ha enxampat a més persones fent aquest delicte. Una possible explicació pot ser que els controls policials dedicats a tasques relacionades amb la pandèmia, com per exemple el control del moviment durant el confinament, paraven més cotxes o persones i s'hagin vist amb la casualitat que aquestes estaven traficant amb drogues. Potser, les persones traficants s'han hagut d'arriscar més per a portar les substàncies a les cases de la gent i al final això ha passat factura.
En un primer moment em va cridar l'atenció que les denúncies per sostracció de vehicles hagin disminuït durant els primers mesos de l'any, ja que per intuïció vaig pensar que els cotxes s'han mogut menys i que una persona que tingui com a objectiu aquest tipus de robatori pot tenir més capacitat per a observar patrons i a més tenint els carrers pràcticament buits. Tanmateix, de cop vaig pensar que tothom ficat a casa i amb la policia alerta per comprovar que la gent no surti als carrers, em va semblar que robar un cotxe no ha de ser tan fàcil envoltada d'aquestes circumstàncies.
En relació amb els homicidis dolorosos i assassinats consumats, m'agradaria fixar-me i analitzar amb més profunditat el comportament d'anys enrere, per saber quines d'aquestes morts són feminicidis, les circumstàncies que les envolten o en quin mes concret van ocórrer. Amb això el que vull dir és que seria important saber si el confinament ha augmentat el nombre de morts amb dolor, si aquest ambient ha incrementat la inestabilitat de les persones que ja tenien aquesta predisposició a matar o l'ha despertat en altres.
Finalment, vull reflexionar sobre la situació que vivim: és totalment extraordinària i no s'ha viscut mai amb la quantitat de dades i d'informació que tenim en aquests moments. No paro de llegir nous estudis sobre temes molt diversos, en aquest blog ja n'hem vist alguns, com avui de la criminalitat però també del consum de drogues, la contractació laboral o la violència masclista. Tots aquests comportaments seran analitzant durant anys, també qualsevol canvi i transformació de la nostra societat serà estudiat i quedarà plasmat per a la posteritat per saber què ha passat i què hem fet en un moment en què els països de tot el món vivien un col·lapse sanitari, i a la vegada, econòmic, social i governamental.
Comentarios