Què passa si no pots pagar la hipoteca de la teva llar?
- Idees Asimètiques
- 20 dic 2020
- 8 Min. de lectura
-20/12/2020-
Ja estan a tocar les festes, tot i que aquest any seran diferents per a tothom a causa de la pandèmia, per a algunes persones seran realment tristes, per a aquelles que han perdut la seva llar per impagament de la hipoteca o del lloguer. Quan vàrem fer l'última entrada abans de l'estiu, vàrem parlar sobre les dades de pobresa perquè en aquest blog volem conscienciar a totes les persones lectores dels seus privilegis i en aquestes dates ho volem tornar a fer.
L'INE va publicar a principis d'aquest mes les dades del tercer trimestre d'enguany sobre les execucions hipotecàries i molts mitjans de comunicació es van fer eco dels resultats mostrats. Però quan jo els vaig veure vaig pensar: una execució hipotecària és un desnonament? Cap ni una de les notícies que he trobat on es mostren aquestes dades expliquen quin és aquest procés exactament. Perdoneu la meva ignorància, però he donat per suposat que moltes persones podrien tenir aquest mateix dubte.
És per aquest motiu que, a més de mostrar aquestes dades, avui l'anàlisi presenta en què consisteix el procés d'execució hipotecària, ja que per les persones que no ho sapigueu, no tots aquests processos acaben en un desnonament. I, per comprovar-ho també tenim les dades que ha publicat el Consejo General del Poder Judicial sobre les ordres de llançament, és a dir, els desnonaments. Aquesta institució ha avançat, segons el meu coneixement, la publicació d'aquestes dades de manera trimestral per tal de mostrar els efectes de la crisi en els òrgans judicials.
Les dues publicacions que resten del 2020 estaran relacionades amb dates assenyalades, estigueu a l'aguait!
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
.JPG)
Manifestació per l'habitatge digne convocada
per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca
a Barcelona el 16 de febrer de 2013
Tenir un sostre on poder viure és un dret fonamental, però que, en moltes ocasions, els bancs i, en conseqüència, les lleis el deneguen a moltes persones que estan passant un moment molt complicat econòmicament. Aquestes que, probablement, prioritzen el fet de poder menjar o la salut per davant del pagament de l'habitatge. La proporció de població que es troba en aquesta situació de vulnerabilitat ha augmentat de forma intensa durant l'any 2020. Algunes de les lleis aplicades durant el primer i el segon estat d'alarma han intentat mitigar l'impacte econòmic i social de la crisi sanitària amb l'aturament dels desnonaments. Però, us heu parat a mirar realment el que diu la llei? Fins ara, jo no.
Abans de res, dir que, com en moltes altres ocasions no soc una experta en tema, només dono la meva opinió, que molts cops pots no ser encertada, però intenta estar basada en fonts que considero fiables. El problema ve quan, tot i que les fonts defineixen el significat de les variables analitzades, no entens exactament què volen dir. I és aquí on em vaig trobar quan vaig començar a explorar les dades d'execucions hipotecàries iniciades i inscrites al registre de la propietat. "Un moment... Parla sobre desnonaments? A les notícies que he llegit sobre aquestes dades tampoc aclareixen que és exactament, però sembla important". Llavors, vaig decidir que no em podia quedar només a la superfície, havia de cercar informació sobre aquestes dades i també, sobre les novetats en relació amb les lleis de desnonaments aplicades enguany. I, amb aquesta gerra d'aigua freda, d'estar totalment desconnectada de la realitat judicial implicada en els desnonaments, és d'on neix la infografia d'avui. És el primer cop que en la part de l'anàlisi té més importància el procés al qual pertanyen les dades que la mateixa informació que aporten. És per aquest motiu, que els comentaris dels gràfics apareixeran en aquest apartat acompanyats de reflexions.
A més de saber quin el procés que ocorre abans d'arribar al desnonament, també m'he informat sobre que es pot fer per no arribar a aquesta situació. Però abans d'enumerar les diverses opcions, és rellevant tenir en compte que la principal acusació contra el sistema de desnonaments espanyol és que no contempla el retorn de l'habitatge per saldar el deute i netejar el nostre historial. De manera que, en moltes ocasions, la persona titular, a més de perdre el seu habitatge, encara té un deute amb el banc.
Hi ha diverses fórmules per aturar el desnonament. En primer lloc, pots posar-te al dia dels pagaments abans d'arribar a la fase 7, la celebració de la subhasta, però és imprescindible que l'habitatge sigui el de residència habitual. També pots arribar a un acord amb el banc; pots sol·licitar l'acolliment al Codi de Bones Pràctiques i així el banc estructuri el deute; demandar-lo per errors en la notificació -que et pot donar més temps- o per clàusules abusives. Tanmateix, s'ha de tenir en compte els costos judicials que impliquen aquestes dues darreres opcions. I, una altra opció -aquí és quan tornem a la qüestió de les lleis aplicades durant l'estat d'alarma- és certificar que formes part del col·lectiu en situació de vulnerabilitat.
El Reial Decret-Llei 6/2020, que modifica la llei de 2013, estableix que els bancs no poden desnonar dels seus habitatges a les persones deutores que es troben en una situació econòmica compromesa fins a maig de 2024. Però que significa trobar-se en una situació econòmica compromesa? Primer, no es pot superar el valor públic de renda establert, que varia segons si hi ha membres a l'atur o amb diversitat funcional, segons el nombre de descendents -té més pes si ets una família monomarental o monoparental-; que sigui l'habitatge habitual; que la hipoteca superi el 50% dels ingressos de la família; i, atenció, que hi hagi hagut una alteració dels ingressos degut a l'impacte de la pandèmia. Per desgràcia, aquests requisits els compleixen moltes famílies, però s'ha de tenir en compte que tot aquest procés implica l'entrega de documentació, és a dir, burocràcia, que per a moltes famílies poden ser tràmits complicats i, en moltes ocasions, plens de traves. També, s'ha de destacar, que potser no es tenen en compte les famílies que ja patien aquesta situació abans de la pandèmia. Aquelles a les quals la crisi ha empitjorat les condicions, però no poden provar que han patit una alteració dels ingressos a causa de la pandèmia. Tindran en compte a aquelles que no poden justificar la pèrdua d'ingressos perquè treballaven en l'economia submergida i ara no poden per les restriccions? A més de tot això, hi ha un petit detall a les notícies relacionades amb l'aturament dels desnonaments, parlen que es paralitzaran aquells on les persones residents no tinguin una llar alternativa on viure. Llavors, si els teus pares et poden acollir, et poden desnonar?
Tinc molts dubtes i són moltes les preguntes que no puc respondre de com es resolen aquestes situacions. Tanmateix, a partir de la infografia he trencat una de les nocions que jo m'havia creat -per desconeixença-, que en pocs mesos d'impagament ja et podien desnonar. Ara veig, que la situació de les persones que arriben a aquesta fase del procés ha de ser extremadament complicada per a estar tants mesos sense poder pagar i a sobre, que et quedis sense la teva llar.
A través de la feina he tingut l'oportunitat d'assistir a sessions de treball amb els serveis socials dels ajuntaments i entitats del tercer sector que s'han vist col·lapsades pel caos provocat per la crisi sanitària. Una de les traves amb les quals es troben aquestes persones amb les institucions oficials és la ja esmentada burocràcia, amb tota la documentació que s'ha d'aportar per a poder acreditar la teva situació de vulnerabilitat. A més, moltes d'aquestes ajudes, com l'Ingrés Mínim Vital, s'han de demanar de forma telemàtica. Us podeu imaginar quantes persones, precisament en situació de pobresa, no tenen els dispositius necessaris per a poder demanar-ho? O, quantes, potser tenen el dispositiu però no els coneixements? Penseu que el SEPE o altres institucions estan accessibles per a poder ajudar-los amb el procés? Pel que he vist i escoltat, no.
En relació amb el lloguer, també s'ha modificat i aplicat noves lleis amb mesures com la pròrroga dels contractes de lloguer, que va ser de sis mesos durant el primer estat d'alarma i s'ha allargat fins a finals de gener. En la meva opinió encara del tot insuficient. Com que no em vull allargar, no puc posar tota la informació relacionada amb aquesta matèria, però afegiré que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret que paralitza els desnonaments de grans propietaris o entitats financeres mentre duri l'actual estat d'alarma o existeixin restriccions de mobilitat a causa de la crisi sanitària. La nova norma obliga els propietaris d'aquests pisos a oferir un lloguer social. Com en la situació anterior, no sé on es poden trobar les dades per saber com s'està aplicant aquest decret.
Voldria també parlar sobre les persones i famílies que estan ocupant cases perquè no tenen cap altre remei i estan sent acusades de delinqüents. Sembla que aquestes persones vulguin estar en aquesta situació i es veuen estigmatitzades per les institucions, sobretot per les locals, per a abandonar l'únic mitjà que tenen de tenir un sostre on dormir, tot i que, estic segura que en moltes ocasions no és un habitatge digne.
Abans de finalitzar i com he esmentat abans, parlaré una mica sobre les dades estadístiques aportades dins de l'explicació del procés d'execució hipotecària. Per una banda, posar en rellevància la diferència de la Comunitat de Madrid amb les altres comunitats autònomes, tant en les dades d'inscripcions del deute com en els llançaments d'habitatges hipotecats que se situa molt per sota de la resta de territoris. Per l'altre, destacar com Andalusia tenia un nombre molt elevat d'execucions hipotecàries inscrites des de l'any 2014 fins al 2017 i, com a partir d'aquest any, se situa amb xifres similars a Catalunya i la Comunitat Valenciana.
Però on em vull aturar és en la reflexió sobre les dades de desnonaments. Tant els que són per hipoteques com els de lloguer tenen una característica temporal comuna: durant el tercer trimestre de cada any disminueixen amb intensitat. I què passa durant aquest trimestre? Vacances! Com és normal en qualsevol país del primer món durant els mesos de juny, juliol i, sobretot, agost tot es paralitza i, si tens sort i la data del teu desnonament ha de caure en agost, et poden donar un mes més per a viure a la teva llar. Tot sembla molt hipòcrita i desconsiderat. I, abans d'acabar de parlar sobre les dades, vull destacar la diferència en el nombre de desnonaments d'habitatges de lloguer de Catalunya respecte a les altres comunitats. S'hauria d'analitzar amb més deteniment, i segurament veuríem com la major part de desnonaments afecten la ciutat de Barcelona. Però aquestes dades també incorporen la ciutat de Madrid, llavors, per què existeix aquesta diferència? Una altra pregunta que no puc contestar.
Uf! Quina reflexió més intensa, tot i que no m'estranya sent una de les últimes d'aquest any tan caòtic. Està plena d'informació, però també col·lapsada de dubtes pels quals les dades no m'aporten cap mena de solució. Sé que la crisi no s'acaba amb la vacuna, les conseqüències socials, econòmiques i laborals s'arrossegaran durant anys. Encara no havíem superat les de la crisi econòmica de 2008! Penso en els infants que van créixer amb moltes privacions perquè la seva família va patir l'impacte d'una crisi financera i com ara, en plena adolescència i joventut es trobaran en un món laboral ple d'obstacles i de precarietat.
Vull acabar amb un toc d'esperança. Espero que les institucions, governs locals, autonòmics, estatals i europeus facin tot el possible amb ajudes directes a les famílies i a les empreses perquè tota la població pugui sortir d'aquesta crisi amb força. A la vegada que escric això penso automàticament en les dades de pobresa i exclusió social, sobretot les que afecten la infància. Em sap greu, a vegades se m'acaba l'esperança...
Comments