Què podem fer per eliminar les desigualtats de les persones amb diversitat funcional?
- Idees Asimètiques
- 3 dic 2020
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 4 dic 2020
-03/12/2020-
Avui és el Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional, tot i que oficialment és el dia de les Persones Discapacitades. Precisament, la reflexió d'avui, realitzada per una mestra d'educació especial, es centra en aquesta diferenciació, la que estigmatitza a l'individu com a persona que no té totes les capacitats o la que es centra en les mancances del nostre context.
L'explicació de la commemoració d'aquest dia pel Departament de Treball, Afers socials i Famílies comença amb l'apreciació de com s'ha transformat la percepció del concepte de discapacitat en el darrers anys. Tanmateix, encara estem molt lluny com a societat de gaudir dels beneficis de plena integració de les persones amb diversitat funcional a totes les vessants del nostre dia a dia.
Avui les dades parlen sobre la demografia de les persones amb diversitat funcional, sobre les diverses tipologies i els graus reconeguts. Així, ser una mica més conscients de quantes persones tenen reconeguda algun tipus de diversitat funcional i quines poden ser aquestes. A més, amb la reflexió de la M.V.A. amb una visió de molts anys treballant amb persones amb diversitat funcional posa la cirereta a entendre i empatitzar sobre la situació de moltes persones del nostre voltant.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
- A Catalunya, hi ha 611.035 persones amb algun tipus de diversitat funcional reconeguda, el que representa el 7,9% del total de la població.
- El 51,1% pertanyen al col·lectiu femení, un total de 312.395. El grup d'edat amb un nombre més elevat de dones amb diversitat funcional són les majors de 74 anys, el 31,2% de totes les dones.
- A mesura que s'avança en els grups d'edat el nombre de persones amb diversitat funcional augmenta progressivament, fins a arribar a les persones jubilades que són el 45,6% del total.
- En relació amb el grau de la diversitat funcional, la major part (59,9%) de les persones que la tenen reconeguda se situen entre el 33% i el 64%.
- Les persones amb diversitat funcional física són el 54% (330.088). D'aquestes, el 61,8% és física motòrica (derivada de la pèrdua de capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...) i el 32,8% és física no motòrica (derivada de malalties orgàniques, d'aparells o sistemes (cansament, malalties coronàries, renals, pulmonars...).
- Segons l'Observatori de la Discapacitat Física, "la major part de la discapacitat física (més d'un 80%) és sobrevinguda després del naixement per condicions comunes i accidents de tota mena".
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Il·lustració de Joan Turu
COL·LABORACIÓ DE M.V.A.
L'existència de desigualtats és present, per desgràcia, en molts escenaris de la nostra realitat. Avui parlarem de les persones amb diversitat funcional.
En els últims anys, s'han destinat esforços en trobar un mot respectuós per anomenar aquest col·lectiu ja que, fins ara, es posava l'èmfasi en la mancança (deficiència, disminució, discapacitat...). Aquesta mirada es focalitzava en la persona, deixant-la fora d'una “normalitat” inexistent. Sí, inexistent, perquè la normalitat és la diversitat: som éssers únics, irrepetibles i autèntics.
Llavors, què passa si deixem d'assenyalar a la persona? Doncs que podrem obrir el nostre camp visual i veurem que les mancances es troben en el context. Les persones amb diversitat funcional viuen en un món ple de barreres que no faciliten la seva participació i el seu desenvolupament integral. Aquí és on s'evidencien les desigualtats i és on s'han de dirigir les accions per eliminar totes barreres.
No es tracta que les persones s'hagin d'adaptar al món o es resignin a no encaixar-hi, sinó que el món s'ha d'adaptar a totes les persones. Per tant, cal transformar-lo i crear contextos inclusius que permetin acollir a tothom, independentment de les seves característiques personals.
Comentarios