Com ha variat l'afiliació als sindicats i quin ha sigut el seu paper durant la pandèmia?

-11/12/2020-

Avui ens endinsem dins del món sindical i, com he vingut fent en altres entrades del blog quan hi ha temes on la meva reflexió pot quedar poc explicita per falta de coneixements, demano ajuda als meus contactes. Com és l'última col·laboració de l'any, vull aprofitar per posar en rellevància i ser conscient de la sort que tinc de disposar d'una xarxa relacional tan rica i variada. Gràcies a totes les persones que heu fet aquest blog una mica més interessant i a les que tinc a l'espera de col·laborar, gràcies també per avançat!

El col·laborador d'aquesta setmana és l'I.V., afiliat al sindicat de la CNT des de fa quatre anys i una persona molt activa en les movilitzacions i accions directes que convoquen. En la seva reflexió parla sobre la diferència entre els tipus de sindicats, sobre la realitat de les persones treballadores durant la crisi sanitària i, com el desconeixement dels nostres drets laborals ens poden portar a molts problemes. És aquí on els sindicats poden donar-nos un cop de mà i, potser algun dia, tornar a ser el focus de les reivindicacions laborals.

En relació amb l'anàlisi, és complicat trobar dades sobre aquest tema però l'OCDE ofereix un recull de les estadístiques de la densitat sindical per països, tot i que les dades més actualitzades corresponen a l'any 2018. Segons l'Eurofond (Fundació Europea per la Millora de les Condicions de Vida i de Treball), la densitat sindical és la proporció de les persones assalariades que són membres del sindicat pel nombre total de persones assalariades al país. Per tant, és una mesura estàndard que permet comparar el poder associatiu dels sindicats entre països, com també diferents moments temporals del mateix territori.

Igual que amb el càlcul de les xifres d’afiliació sindical, el càlcul de la densitat sindical és complicat per qüestions com la varietat de fonts (per exemple, dades administratives oficials, dades proporcionades per sindicats individuals, dades d’enquestes), així com la manca de dades fiables per a alguns països. També s'ha de tenir en compte, que a diferència de les xifres de membres sindicals, les taxes netes de densitat sindical només tenen en compte aquells membres sindicals que estan ocupats; per tant, exclou els membres del sindicat jubilats/ades, autònoms/ònomes, aturats/ades, estudiants, etc.

Amb l'entrada d'avui podem analitzar com ha variat el percentatge de densitat sindical en l'última dècada i reflexionar sobre la perspectiva d'una persona afiliada a un sindicat de classe i com ha sigut la seva experiència durant els mesos de pandèmia.

---

Analitzes?

ANÀLISI DE LA PREGUNTA

Abans de fer l'anàlisi vull afegir alguna informació que he trobat a la web d'Eurofond, que m'ha semblat interessant i pertinent per a introduir les dades. Aquesta fundació ens informa que des de principis dels anys vuitanta, les taxes de densitat sindical a la majoria dels estats membres de la UE han disminuït. Un dels motius principals d’aquest descens és l’expansió de les formes d’ocupació no estàndard, per exemple l'autoocupació, que no apareix en aquestes dades. També, s'han de tenir en compte les dinàmiques del mercat laboral, per exemple, en el context de la recent crisi econòmica, la disminució de la densitat sindical es va alentir a causa d'una forta caiguda de l'ocupació.

Aquesta fundació també afegeix que les diferències en les taxes de densitat sindical entre sectors dins d’un país també són molt importants. La densitat sindical tendeix a ser més alta al sector públic en comparació amb la indústria manufacturera i la de serveis privats, per exemple. Això està relacionat amb una major seguretat i millors condicions laborals de què gaudeixen els empleats i empleades del sector públic. A més, les diferències en les taxes transnacionals es veuen afectades per factors que inclouen consideracions institucionals, com l’existència de mecanismes d’extensió de la negociació col·lectiva, així com quins tipus de serveis ofereixen i gestionen els sindicats o la nivell de negociació col·lectiva.

ANÀLISI DE LES DADES:

- Hi ha diferències substancials en les xifres de densitat sindical entre els estats membres de la UE. Els països escandinaus presenten una densitat sindical molt elevada en comparació amb els estats membres d’Europa central i oriental, on la densitat sindical és força baixa i disminueix.

- En concret, Islàndia és el país amb una taxa de densitat sindical més elevada, tant en 2008 com en 2018. A més, amb l'increment més elevat, de 5,4 punts percentuals.

- S'ha de destacar que només hi ha tres països que tenen una densitat sindical més elevada en 2018. Islàndia és la que augmenta amb més intensitat, ja que Itàlia i França ho fan en menor mesura, 1 punt i 0,3, respectivament.

- Només cinc països superen el 50% de persones assalariades afiliades a sindicats, quatre nòrdics i Bèlgica. Tot i que aquest últim només el supera en 3 dècimes l'any 2018. A més, un d'ells, Finlàndia, és el que presenta la major davallada en la taxa, de 9,6 punts percentuals.

- A continuació de Finlàndia, se situa Irlanda i Hongria com els països amb una forta disminució, per sobre dels 6 punts. Amb més de 5 punts de reducció entre el 2008 i el 2018 trobem a Austràlia i la República Txeca.

- Tres països se situen entre el 50% i el 25% (Noruega, Itàlia i Àustria) i la resta presenten una taxa inferior al 25%. És a dir, menys d'un quart de la massa salarial està afiliada a algun tipus de sindicat.

- En relació a l'estat espanyol, ha patit una reducció de gairebé 4 punts percentuals, situant-se en 13% de densitat sindical l'any 2018.

---

Reflexiones?

REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA

COL·LABORACIÓ DE I.V.

Quan sentim la paraula sindicats ens ve a la ment els "grans" com poden ser CCOO i UGT, amb els privilegis que gaudeixen: hores sindicals, subvencions, alliberats sindicals, etc. La meva opinió, donada la meva experiència, és que en aquests grans sindicats -amb la seva història en la lluita obrera- actualment són un mirall trencat de la realitat que van ser. Són intangibles, sense empatia cap a l'obrera d'avui. Es quedaran obsolets.

En els últims temps han sorgit molts sindicats petits, sense subvencions, sense alliberats (Riders X Derechos, USOC, Intersindical, etc.). Sorgits, en la meva opinió, del descontentament dels treballadors i treballadores cap als grans sindicats, que a la vegada formen part d'aquell comitè d'empresa que no representa ni defensa els abusos per part de l'empresa, la mateixa que s'agafa de mà del comitè d'empresa, tot molt retroalimentat. A més d'aquest malestar, se suma la ignorància de lluita obrera en els últims dos-cents anys que crea aquest distanciament entre els treballadors i treballadores i el concepte de sindicat.

En època de Covid amb les mesures d'ERTO i EROS, acomiadaments, vacances "forçades" i altres maquinàries del capital per a sobreprotegir-se en aquesta pandèmia, van ser, encara més, els abusos dels empresaris i empresàries cap al seu personal. En molts casos i, per falta de coneixements, van signar vacances durant el primer estat d'alarma (il·legal), hi havia falta de material (EPIs), el qüestionat teletreball, acomiadaments al·legant falta de confiança empresa/treballadorxs. I una llista ben amplia. Sense saber que, per exemple, sempre s'ha de signar com a "No conforme". Van ser molts els sectors afectats per aquestes mesures, deixant en un limbe de maniobres una quantitat elevada de treballadorxs de molts sectors, però els més colpejats són, sense dubte, l'hostaleria, el social i la sanitat.

Suposo que els gran sindicats amb pes en els comitès d'empresa van jugar un paper molt diferent al que ho van fer altres sindicats que no juguen en aquests comitès. Aquests últims, segons la meva experiència, he de dir que van jugar un paper valent de denunciar a les multinacionals -amb piquets i vagues- les seves pràctiques il·legals. Així, es va contagiar a companyxs dels centres de treball on hi ha gent afiliada a sindicats de classe (CNT) a participar en ell i plantar cara a l'empresa, sumant solidaritat i això fa que arribi a altres sectors laborals.

En relació amb les dades analitzades, he de dir que a Islàndia, en els últims deu anys l'afiliació als sindicats, a part de ser elevada, ha augmentat el seu nombre. En canvi, en el cas d'Espanya es manté en els últims anys, però se situa a la cua en xifres d'afiliació, malgrat la seva història amb tanta lluita obrera.

Crec que és un bon moment per a defensar-se i, sobretot, per aprendre. Aprendre a tot allò que desconeixem quan accedim al món laboral, salvatge i voraç. I, també, traslladar aquesta lluita a les següents generacions, que amb l'excusa de la Covid patiran més precarietat laboral. És moment d'organitzar-se i lluitar!

#sindicats #densitatsindical #lluita #lluitaobrera #mónlaboral #covid19 #covid #cnt #usoc #ridersxderechos #intersindical #ccoo #ugt #precarietatlaboral #precarietat #afiliació #personesafiliades #Espanya #Islàndia #Dinamarca #Suècia #Finlàndia #Estònia #Lituània #Hongria #França #col·laboració #català #blog #ideesasimètriques