Què pensa la població de les economies avançades sobre el brot de coronavirus?
- Idees Asimètiques
- 21 sept 2020
- 5 min de lectura
-21/09/2020-
Avui tornem a analitzar les respostes d'una enquesta realitzada pel centre d'investigació nord-americà Pew Research Center. Per donar continuïtat amb l'entrada de la setmana anterior seguim amb una mirada global i amb els mateixos catorze països, que pertanyen a la categoria anomenada com les economies avançades.
Un dels objectius d'aquest blog és comentar temes d'actualitat i encara que no ens agradi el coronavirus ha vingut per quedar-se. Gràcies a una enquesta realitzada per aquest centre a 14.276 persones adultes residents en aquests 14 països, entre el 10 de juny i el 3 d'agost de 2020, podem saber algunes de les opinions de la ciutadania d'aquests territoris i així, poder comparar si creuen que el seu govern ha fet una bona feina tractant la malaltia, si ha esdevingut més unió cívica després de la pandèmia o si la crisi sanitària els ha canviat la vida diària.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
- La major part de la població dels territoris enquestats creu que el govern del seu país ha realitzat una bona feina tractant la propagació de la COVID-19. Els únics que no superen el 50% de persones que creuen que s'ha tractat de la manera correcta són els Estats Units i el Regne Unit.
- Dinamarca i Austràlia tenen una proporció per sobre del 90% de persones que creuen s'ha fet una bona feina, és a dir, la major part de la població del país. També destaca, Canada, Alemanya, Països Baixos i Corea del Sud amb més del 80%.
- Només 4 dels catorze països enquestats creuen que el seu territori està més unit ara que abans de la pandèmia. Dos d'aquest són europeus, concretament països nòrdics -Dinamarca i Suècia- i l'altre del territori d'Amèrica del Nord -Canada-, un d'Àsia -Corea del Sud- i el d'Oceania -Austràlia-. Tanmateix, només Canada i Dinamarca superen el 70%.
- Els Estats Units destaca per presentar una proporció molt inferior a la resta de territoris, només amb un 18% de la població que creu que el seu país s'ha unit a partir de la propagació de la malaltia. Per sobre, se situen, amb un 39%, Espanya, Alemanya i França.
- Poc més de la meitat dels països creuen que la seva vida ha canviat a partir de la crisi sanitària. Corea del Sud destaca per tenir una proporció del 81%, deu punts superior al territori que se situa a continuació, Suècia. Cinc d'aquests territoris, se situen al voltant del 65%, entre ells el Regne Unit i els Estats Units.
- A Dinamarca només el 27% creu que els ha canviat la quotidianitat de la vida. Aquest país registra l'última posició, al contrari de les altres dues preguntes, que se situava en primera.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Hi ha moltes enquestes del Pew Research Center que em semblen molt rellevants per a mostrar-les en aquest blog. És per aquest motiu que en faré quatre diferents i volia que fossin de temàtiques diverses, tanmateix no he pogut evitar posar-ne una sobre la COVID-19, estretament relacionada amb el tema de la setmana anterior. Així mateix, donar-li continuïtat a un assumpte tan significatiu per al nostre dia a dia m'ha semblat que també pot ser interessant per a la consistència del blog.
Com a l'entrada de la setmana passada, alguns dels resultats no em sorprenen. Per una banda, que Dinamarca registri les primeres posicions en el fet que el seu govern hagi fet una bona feina gestionant la crisi del coronavirus o que tres quartes parts pensin que el país està més unit després d'aquesta situació. Suposo que una qüestió està directament relacionada amb l'altre, és normal que si creus que s'ha tractat d'una manera correcta la propagació de la malaltia també pensis que les persones que hi resideixen i el país en general està més unit després d'un cop fort. Com també, sembla raonable pensar que si la malaltia no ha afectat tant al territori i a més s'ha fet una bona gestió, la vida diària no hagi canviat de manera intensa.
Per altra banda, tenim el cas dels Estats Units on només un 18% pensa que ha augmentat la unió cívica després de la pandèmia, tot i que dir "després" en un territori on encara no està controlada sembla molt agosarat. A aquesta dada tan inferior a la resta s'uneix que és un dels dos països on més de la meitat de les persones enquestades pensen que no s'ha fet una bona feina tractant la propagació de la malaltia. S'ha de tenir en compte que EUA és una unió d'estats molt diversos on estan vivint una de les èpoques més convulses dels últims anys arran de les protestes de Black Life Matter, amb un president polèmic amb molta proporció de la població en contra de les seves polítiques i creences i, a més, amb unes eleccions a finals d'aquest mateix any, tot barrejat amb un significat de la llibertat molt propi. Amb tot això, el que vull dir és que la realitat de la població nord-americana està plena de conflictes que poden influir en les respostes d'un tema tan sensible com el coronavirus.
Espanya tampoc es queda enrere en estar patint una sèrie d'enfrontaments entre partits polítics, o vist d'una altra manera entre ideologies o fins i tot, entre sentiments de nacionalitat. Aquestes confrontacions entre la dreta espanyola i la suposada esquerra i entre les comunitats autònomes, és a dir, tenir una societat civil tan fragmentada, també pot afectar a la visió de com s'ha gestionat la crisi sanitària. Aquest fet es pot veure reflectit en el fet que només el 39% creu que el país està més unit o que poc més de la meitat pensi que s'ha fet una bona feina.
En relació amb la gestió de la pandèmia, penso que hi ha coses que es podien haver fet molt diferents i que potser haguessin donat resultats més favorables però com que no soc cap experta i tot i que estic en tot el meu dret de dir la meva opinió sense ferir expressament a altres persones, no puc saber com ho hauria fet si hagués estat al comandament d'una situació tan complicada. Precisament, el que sí que tinc clar és que per a qualsevol govern aquesta pandèmia ha estat mal gestionada perquè ja se sabia que podia passar en un món tan interconnectat, perquè sabíem que s'estava apropant a Europa i les persones que dèiem que era un perill ens deien que érem unes histèriques i exagerades i sobretot perquè em sembla que no han posat la vida al centre de totes les polítiques de gestió de la crisi i de les que ara s'estan realitzant per mitigar l'impacte que, encara, està ocasionant.
A més, si a mi m'haguessin preguntat si crec que el país està més unit que abans, definitivament hagués dit que no, no només el país sinó la societat, ja que per a mi hem fallat. S'ha mostrat com viure en una societat capitalista ens porta a comportaments individualitzats i egoistes i a crear necessitats de les desgràcies amb la nova moda de les mascaretes, s'ha demostrat que les paraules se les enduu el vent perquè havia de sortir de la crisi una societat més unida, més forta, més generosa i jo el que veig és a més famílies patint i un augment de la pobresa, persones pel carrer amb poca consideració sense distància ni mascareta i a sobre si et queixes, tu ets la persona que busca marro.
Per aquests motius, crec que no és qüestió d'un govern en concret, és problema del tipus de societat on creixem, que ens creiem que vivim en una societat del benestar i en realitat el de la societat ens la bufa i l'únic que importa és el propi.
Comentarios