Què ha passat amb contractació per sexes en context de crisi sanitària?
- Idees Asimètiques
- 15 jun 2020
- 4 Min. de lectura
Actualizado: 8 mar 2021
-15/06/2020-
La crisi sanitària que estem patint arreu del món tindrà unes repercussions socials esfereïdores, que faran augmentar de forma intensa els nivells de pobresa. Aquest creixement de les persones en situació de vulnerabilitat es veu reflectit en l'increment de la taxa d'atur, com també en la reducció de la formalització de contractes.
En aquesta entrada del blog es comparen els contractes signats durant els primers cinc mesos d'enguany amb el mateix període de 2019. Per aprofitar que les dades de contractació presentades per l'Observatori de Treball i Model Productiu ofereixen molta informació es consideren aquestes etapes en funció de diverses variables. Es parteix del sexe en totes les comparacions -entenent el sexe biològic com a binari, l'utilitzat a totes les bases de dades estadístiques oficials- i es comparen a partir d'algunes de les característiques més importants dels contractes: tipologia, jornada i durada.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Durant els cinc primers mesos de l'any 2020 s'han formalitzat un total de 873.800 contractes laborals al conjunt de Catalunya. Aquesta xifra és un 35% menys que al mateix període de l'any passat (1.348.794), el que significa 474.994 contractes menys. Les davallades en el nombre de contractes signats es comencen a produir a partir del mes de març, inici de la crisi sanitària en l'àmbit català i espanyol.
Per una banda es poden extreure dades sobre les variacions entre els dos períodes, totals i en funció del sexe i, per l'altra, es poden observar les diferències estructurals que pateixen les dones en l'àmbit laboral i la precarització de la contractació en general.
La reducció en la contractació ha afectat els dos col·lectius de manera similar, les dones han signat 227.507 contractes menys i els homes 247.487, una davallada aproximada del 35% en ambdós casos. Si ens centrem en les característiques de la contractació, la davallada anual de les dones ha sigut més intensa en els contractes indefinits i han disminuït menys en els contractes a temps parcial.
En relació amb la disminució dels contractes en funció de les seves característiques -sense tenir en compte la variable sexe-, els temporals s'han vist més afectats que els indefinits, un 31% i un 36% menys de contractacions, respectivament. En funció de la jornada, els contractes a temps complet han patit una davallada al voltant del 17%, mentre que els de temps parcial s'han reduït un 46%. Però els que han protagonitzat la disminució més accentuada són els fixes-discontinus. Cal destacar que el nombre absolut és molt inferior altres tipus, però han passat de més de 108.000 contractes durant els primers mesos del 2019 a una xifra lleugerament superior a 8.000 en el mateix període de 2020. Finalment, els de curta durada -entre 1 a 6 mesos- són els que han registrat un major decreixement, al voltant del 40%.
Les dades de contractació mostren les diferències entre homes treballadors i dones treballadores independentment de l'aturada de l'economia. Tot i que la temporalitat és una característica de la precarització del sistema en aquest país -al voltant del 85% van ser temporals durant aquest període en ambdós anys- aquesta, afecta lleugerament més a les dones que als homes. La desigualtat més marcada se situa en el tipus de jornada: el nombre contractes a temps parcial per a dones és molt més elevat que per als homes. Durant els primers mesos d'enguany el 42% de la contractació a dones va ser parcial i el 26% dels homes, i l'any 2019, un 46% i un 36%, respectivament.
És rellevant destacar l'elevat nombre de contractes inferiors a sis mesos pels dos sexes, especialment els que la seva durada no és superior a un mes. Aproximadament, la meitat de la contractació durant aquest període en els dos últims anys ha sigut inferior a mig any.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Per a moltes persones joves que vam patir de forma directa l'escassetat de llocs de treball durant la crisi econòmica inicia el 2008, experimentar una altra sequera de feina em sembla molt complicat. Ens hem esforçat de valent per a poder tirar endavant en un context que ens anava en contra i ara, ens trobem un altre cop en unes circumstàncies similars. No obstant això, aquesta és una crisi primordialment sanitària i el context d'inestabilitat laboral no és per a moltes persones el pitjor dels mals.
Així i tot, les conseqüències més greus les patiran les persones en risc de pobresa i exclusió social, les que encara no havien pogut sortir d'una situació precària i d'emergència, les que viuen per sobreviure i moltes altres que no havien tingut mai problemes per menjar i ara, es veuen abocades a fer cua per demanar àpats a organitzacions sense ànim de lucre.
I a més a més, hem de tenir en compte que les desigualtats entre dones i homes es poden agreujar un altre cop i retrocedir en les millores ja aconseguides. Això és degut, per exemple, als problemes de conciliació laboral per l'aturada de les escoles o la inestabilitat dels llocs de treball feminitzats. Les diferències endèmiques entre el col·lectiu de dones i el d'homes en l'àmbit laboral segueix reproduint les mateixes desigualtats any rere any i una crisi d'aquesta magnitud no farà més que augmentar-les.
La temporalitat, però sobretot la jornada a temps parcial, són grans frens per a les dones per a poder igualar en drets i salari als homes. Moltes de les contractacions per a dones tenen una baixa remuneració, no només perquè acostumen a ser un nombre inferior d'hores sinó perquè les feines anomenades feminitzades no estan valorades en la nostra societat i tenen un sou molt més baix que altres llocs de treball ocupats generalment per homes. Les estadístiques només ens mostren el sexe binari, sense tenir en compte la interseccionalitat, però seria molt interessant i profitós per a tota la societat tenir dades sobre les dones que pateixen diversos tipus de desigualtats a escala laboral.
Però, tal com he escoltat en alguns mitjans i, en especial a les xarxes, les dones han sigut les que han carregat amb el pes d'aquesta crisi sanitària. La major part dels treballs essencials per a poder tirar endavant en aquest context estan ocupats per dones i, sense tenir en compte el seu esforç, sembla que també seran elles les que patiran, un altre cop, la recessió en drets que vidrà amb aquesta crisi.
Comments