Quina és la variació del preu del lloguer a les províncies catalanes?
- Idees Asimètiques
- 26 oct 2020
- 5 Min. de lectura
-26/10/2020-
El dia 9 de setembre de 2020, el parlament de Catalunya va aprovar la proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, o més coneguda com la llei de contenció dels preus del lloguer. Al preàmbul d'aquesta llei -que va entrar en vigor el 18 de setembre- presenta el panorama actual de l'augment substancial de la demanda del lloguer combinat amb la curta durada dels contractes d'arrendament en aplicació de la legislació espanyola, ha derivat en un fort increment dels preus del lloguer.
La situació sanitària actual ha provocat una crisi econòmica i social que agreujat de manera exponencial la situació de moltes persones i famílies amb baixos ingressos que viuen en règim de lloguer i són els que més pateixen les conseqüències de l'exclusió residencial. Segons el text de la llei, ha de contribuir a fer efectiu el dret de gaudir d'un habitatge digne.
Amb quatre gràfics que mostren l'evolució i la variació anual del preu del lloguer a les quatre províncies catalanes es vol mostrar com era de necessària aquesta llei i les diferències territorials que existeixen en l'àmbit català.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Font: elaboració pròpia amb dades de les Estadístiques de construcció i mercat immobiliari del Departament de Territori i Sostenibilitat.
- La província amb el preu del lloguer més elevat és la de Barcelona, que arriba als 811€ de mitjana mensual en 2019. La segueixen, a molta distància, Girona (543€), Tarragona (483€) i, finalment, la província de Lleida (404€).
- La diferència entre les províncies és molt accentuada, sent de més de 400€ al mes la més elevada, és a dir, el doble en el cas de la de Lleida i de més de 250€ la més baixa, per a la província de Girona.
- Tot i que totes les províncies tenien una tendència de decreixement en 2005, durant els anys posteriors a la crisi financera internacional iniciada en 2008 els es produeix una disminució del preu mensual del lloguer. També, en tots els àmbits territorials l'augment es registra a partir de 2014, any que comença l'anomenada recuperació econòmica.
- El creixement més intens del lloguer el protagonitza la província barcelonina, amb un augment del 33% en cinc anys, passant dels 582€ de mitjana mensual als 811€. Les províncies de Girona i Tarragona també tenen un increment accentuat, del 24% i del 21%, respectivament. Mentre que la de Lleida també augmenta però de forma menys intensa, del 15%.
- En relació amb el preu del lloguer en el segon trimestre de 2020, és a dir, en ple confinament per la crisi sanitària, la província de Barcelona és l'única que experimenta una reducció del preu mensual del lloguer, tot i que és només és el 2% menor que la mitjana mensual de l'any 2019.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Viure de lloguer és una experiència complicada per a qualsevol persona que tingui uns ingressos baixos i, casualment, la majoria de les persones que tenen una renda més elevada acostumen a ser les propietàries dels seus domicilis. D'aquesta manera, el lloguer hauria de ser assequible perquè la major part de població que el paga té alguna dificultat econòmica i estan pagant una mensualitat a persones que potser no necessiten tant la renda mensual.
Llavors, per què el preu del lloguer s'ha incrementat tant en els últims cinc anys? Les dades diuen que, tot i que vàrem entrar en una fase de recuperació econòmica, no s'han recuperat els nivells de vida que hi havia abans de la crisi de 2008. No sé quin criteri hi ha darrere d'aquesta pujada, no soc experta ni conec com funcionen aquest tipus de dinàmiques, el que si sé és com gairebé el 20% de les persones viuen en situació de risc de pobresa i més del 23% tenen rendes baixes, algun tipus de carència material o una intensitat del treball baixa. Alguna cosa no encaixa dins d'aquestes dues tendències. A més, després els governs i molta part del personal polític es queixen de les ocupacions, però què voleu, com podeu pensar que una família que s'ha vist forçosament desnonada pugui pagar uns lloguers amb aquests preus!
Jo, soc de la generació que just vaig acabar la carrera en mig de la crisi econòmica, la meva trajectòria laboral s'ha vist influenciada negativament per aquesta circumstància i és ara quan, després de molt esforç, és quan puc dir que començo a tenir una estabilitat. Ara, em puc permetre pagar un lloguer jo sola, però si no fos perquè el pago entre dues persones no podria gaudir de qualitat de vida que m'hauria de permetre el meu sou. Soc conscient dels meus privilegis i que hi ha molta gent que no arriba a pagar el lloguer, però tinc clar que no hi ha dret que paguem aquestes quantitats agosarades de lloguer. S'ha de promoure no només la contenció del preus sinó també l'increment dels lloguer socials per a famílies que s'han quedar sense llar o per les que han de decidir entre menjar o pagar el lloguer.
Vull posar sobre la taula, no només el fet del robatori dels preus, sinó també la poca oferta que n'hi ha depenen del municipi. En el meu és molt complicat trobar un pis amb mides i condicions raonables. En el pis que em trobo actualment vaig tenir molta sort, ja que per una errada de la pàgina em va aparèixer com a disponible quan encara no l'havien pujat i d'aquesta manera vàrem ser les primeres persones que el vam visitar. Quan vam acabar la visita no ens ho vàrem pensar i vàrem donar la paga i senyal perquè ja ens van avisar que segurament les següents persones se'l quedarien i si dubtàvem, ja no el podríem tenir. Quina pressió! Després de molt de temps cercant i no trobant res, no vàrem veure una altra opció.
Els preus elevats, la baixa oferta, la inestabilitat i precarietat laboral i altres factors fan que les persones que volem iniciar un projecte de vida ens costi moltíssim construir una base estable perquè sempre tenim factors externs que ens ho dificulten. És per això que la llei aprovada per parlament de la Generalitat enlluerna una mica el futur de les persones que no volen o no poden pagar una hipoteca, però sobretot posar fi a l'especulació que posa en risc de pobresa residencial a una gran part de la població. Tot i que moltes organitzacions han lluitat molt per portar endavant aquesta llei, ara queda la part complicada, que aquesta es vegi reflectida en la realitat.
Comments