Quina és l'esperança de vida en diferents unions de països segons el PIB i la població?
- Idees Asimètiques
- 29 jun 2020
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 30 jul 2020
-29/06/2020-
Seguim analitzant i reflexionant qüestions que afecten a escala mundial, en aquest cas, l'esperança de vida. Un tema molt tractat durant els últims mesos, per una banda, visualitzant si els països amb una esperança de vida elevada han patit més la devastació sanitària de la COVID-19 i, per l'altre, com ha afectat la pandèmia al nombre d'anys de mitjana que viu la població.
L'anàlisi s'ha pensat per mostrar les desigualtats que existeixen en el món, no només en el nombre d'anys que es viu, sinó com està relacionat el desenvolupament econòmic amb aquest. Per a poder presentar les diferències entre zones mundials s'han agregat els països en funció de diverses característiques d'unions, si són econòmiques o geogràfiques, el tipus d'ingressos, si són estats petits o d'altres, com zones en conflicte o endeutades. I, per tenir una mica més de consciència de quina és la proporció de la casuística, s'ha afegit els habitants totals de cada unió.
Us recomano posar el ratolí a sobre de cada bombolla i que analitzeu el valor dels indicadors de cada una de les unions de països, després i, encara que els resultats siguin els esperats, podeu fer una bona valoració amb tota la informació aportada.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Abans d'iniciar l'anàlisi de les dades he de començar explicant el funcionament d'un gràfic de bombolles. Aquest tipus de gràfic és especialment útil per a analitzar la correlació entre més de dos indicadors numèrics -per a només un parell, es mostrarien en un gràfic de dispersió-. En concret, cada una de les bombolles correspon a una unió de països que se situa més amunt/avall o més a la dreta/esquerra en funció del valor de les variables. Es creuen fins a quatre indicadors utilitzant l'eix de coordenades i ordenades, el color dels cercles i la seva mida. La primera variable situada l'eix X (horitzontal) és l'esperança de vida en anys; la bombolla se situa més a la dreta o esquerra si té menys o més anys d'esperança de vida en néixer. Aquesta es creua amb el valor de l'eix Y (vertical) que mostra el Producte Interior Brut (PIB) de la unió de països en milions de dòlars, més amunt o més avall en funció de la quantitat. A més, la bombolla és més gran en funció de si té un nombre major o menor de població i, finalment, el color presenta el tipus d'unió entre països.
De manera que, les unions entre països que tenen una major esperança de vida i un PIB més elevat són els membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i els països amb els ingressos més elevats. Aquests se situen al voltant dels vuitanta anys d'esperança de vida en néixer i els membres de l'OCDE són el 17% de la població mundial i els països amb els ingressos més alts són el 16%. Altres unions econòmiques com la UE mostra una de les edats més elevades, 81 anys, tot i que amb un PIB més baix, en canvi, els països fortament endeutats (HIPC) es queden en els 63 anys de mitjana.
Si ens fixem en la unió de països que tenen els ingressos mitjans, que agrupen el 75% de la població que hi ha al món, situen la seva esperança de vida al voltant dels 70 anys. I, a mesura que va baixant el nivell d'ingressos també disminueix els anys de mitjana que viu la població d'aquestes zones. Per exemple, els països que tenen els ingressos mitjans-baixos se situen en els 68 anys i els que tenen els més baixos es queden en els 64 -el 9% de la població-. Si a més tenim en compte que és una zona amb conflictes i situacions fràgils, a més de tenir un PIB molt baix, de mitjana no superen els 62 anys de vida.
La comparació més clara es veu en les zones geogràfiques, unes representades en la seva totalitat i les mateixes sense els ingressos més elevats. A part de reduir-se el PIB, disminueix, en conseqüència, els anys d'esperança de vida en les zones on no estan els països amb els ingressos més elevats. Tot i que la diferència es mostra en decimals, si tenim en compte que són anys de vida, aquesta és significativa.
En relació amb aquesta qüestió s'ha de destacar que la bombolla amb l'esperança de vida més baixa, en realitat són dues: l'Àfrica Sub-Sahariana amb i sense ingressos. La qüestió és que pràcticament no hi ha països amb ingressos elevats a la part de l'Àfrica que es troba sota del Sàhara, és a dir, a la majoria del continent i, és per això, que la bombolla és pràcticament igual i només en podem apreciar una. Llavors tots aquests països tenen una esperança de vida de 61 anys i un del PIB més baixos.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
L'esperança de vida és un dels molts privilegis de néixer en un país occidental desenvolupat. Els resultats mostrats al gràfic no són sorprenents, ni innovadors, són una realitat que tots sabem i que la majoria de vegades ja la tenim tan assumida que no és notícia. Què les persones que viuen en països poc desenvolupats no arriben als 70 anys? Ja, i que, fa un segle nosaltres tampoc. La qüestió és que potser nosaltres tenim les eines per a poder ajudar que visquin més i millor. Tornem a la mateixa problemàtica que amb les persones refugiades, de veritat que dins de la nostra riquesa no podem incrementar el seu benestar?
Són moltes les preguntes que em faig i de les poques solucions que hi puc posar és denunciar aquestes injusticies tants cops com faci falta i aquest blog em fa d'altaveu. Encara que siguin deu persones les que em llegeixin, potser una d'aquestes comença a reflexionar i a fer un pas endavant per a cridar les injustícies que es viuen al món i, sobretot, ser conscient dels nostres privilegis.
Canviem de perspectiva i parlem sobre l'afectació en els anys d'esperança de vida per la COVID-19. Diuen les persones expertes, que en els països més afectats per la pandèmia com Espanya, Italia o EEUU serà evident la reducció en els anys de vida mitjana. Per això, vull destacar la simulació de Antonio Abellán del CSIC i Rogelio Pujol del INE a la plataforma web col·laborativa de Envejecimiento en Red. En aquest article expliquen com han traslladat la mortalitat del brot de març i abril a Espanya -considerada com a sobremortalitat- a les dades de 2018 (població i defuncions per edat). Els resultats han mostrat una pèrdua d'esperança de vida en néixer de -0,7 per a homes i de -0,5 per a dones. Aquesta reducció es dona amb més intensitat a les persones de més de 65 anys -com és natural per l'evolució de la malaltia- i és on s'accentuen les diferències entre els sexes.
Tot i aquesta davallada -que és bastant significativa en relació amb l'esperança de vida d'Espanya que destaca per tenir una de les més elevades de tot el món- acaben l'article dient que l'any vinent s'haurà recuperat la xifra anterior perquè es recolliran les condicions de mortalitat normals. I, llavors, em dona la sensació que amb tot passarà igual, ens hem espantat i hem predicat que sortirà un nou món, una nova societat molt més conscient i que valora la vida, però després tot tornarà a la normalitat, no la nova, la de sempre, la de les desigualtats. Esperem que no, que l'esperança de vida torni als números de l'any anterior i que totes les persones tinguem esperança i una forta creença d'un món millor perquè aquest sigui possible.
Comments