Quina importància té la creença en una deïtat i la pràctica religiosa?
- Idees Asimètiques
- 28 sept 2020
- 6 min de lectura
Actualizado: 4 oct 2020
-28/09/2020-
Tercera setmana amb una enquesta de centre de recerca Pew Research Center però canviem totalment la temàtica. Avui analitzem i reflexionem sobre una qüestió que encara no s'ha tractat en aquest blog: la creença el Déu i la pràctica religiosa. A partir d'una enquesta realitzada a la primavera de 2019 mostrem la distribució d'algunes de les seves respostes comparant-les entre diversos països del món.
L'enquesta es va realitzar a 34 països amb diverses característiques. La primera pregunta presenta la importància de la religió -sense tenir en compte la diversa interpretació del que és per a aquestes persones la religió en concret- en tots aquests països. Tanmateix, les altres dues respostes mostren les respostes per a uns territoris determinats, només aquests que van respondre aquesta la mateixa pregunta en els anys assenyalats.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
- En relació amb la pregunta "Com d'important és la religió a la teva vida?", els països amb una proporció més elevada de la resposta "Molt important" són: Indonèsia (98%), Nigèria (93%), Filipines (92%), Kenya (92%) i Tunísia (91%).
- Entre els territoris amb un percentatge inferior de persones que consideren que la religió és molt important a la seva vida destaca Suècia (7%), la República Txeca (9%), el Japó (9%) i França (11%).
- Altres països europeus se situen al voltant del 20% en l'alta importància de la religió, com Alemanya (24%), Itàlia (24%), Espanya (24%) i el Regne Unit (20%). També té rellevància el 47% dels Estats Units, el 50% de Grècia i el 84% de Brasil.
- A la resposta "No és necessari creure en Déu per ser una persona moral i tenir bons valors", França (84%), el Regne Unit (79%) i Espanya (78%) són els països que presenten els valors més elevats. Tanmateix, en el cas de França i d'Espanya s'han reduït lleugerament respecte del 2011.
- Kenya (5%) i Brasil (15%) són els territoris que presenten les proporcions més baixes, és a dir, hi ha una gran majoria que pensa que és necessari creure en Déu per ser una bona persona.
- Els canvis més rellevants entre el 2011 i el 2019 es registren a Turquia, que passa d'un 9% al 20% en vuit anys i a Ucraïna, del 37% al 44%. En canvi, a Israel i Lituània disminueix la proporció de població que creu que no és important creure en Déu per ser una persona moral, del 57% al 48% i del 68% al 60%, respectivament.
- En el cas de les proporcions més elevades, en 2019, de persones que estan totalment d'acord en el fet que resar és una part important de la seva vida, destaca Itàlia (23%), Ucraïna (23%) i Espanya (21%). Els que tenen uns percentatges inferiors són França (9%), Lituània (12%) i el Regne Unit (17%).
- Entre els països que han reduït amb més intensitat la resposta d'estar totalment d'acord en la qüestió de resar són Itàlia, passant del 34% l'any 1991 al 23% el 2019; Polònia del 35% al 19%; i Espanya, del 29% al 21%. Els territoris que han augmentat més la importància de la pràctica del res són Rússia, del 8% al 18%, Ucraïna, del 12% al 23%, i Alemanya, del 13% al 20%.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
La religió és un tema que no passa de moda, pots parlar-ne sobre com afecta la geopolítica mundial en l'actualitat o perquè el 15 d'agost és festa al territori espanyol. Això vol dir que engloba tantes esferes de totes les societats del món que és complicat ni tan sols començar a reflexionar sobre ella. Per aquest motiu, començaré fent el meu raonament amb les preguntes realitzades pel Pew Research Center a l'hora de realitzar aquesta enquesta.
Per una banda, es pregunta sobre la importància de la religió a la vida, llavors hauríem de començar establint que és la religió. Aquest concepte ha estat estudiat per la sociologia des de la seva creació i té una llarga tradició d'investigacions amb moltes varietats, ja que la religió presenta una particular visió d'una societat. Per a uns dels pares de la sociologia, Emile Durkheim, la religió és "un sistema solidari de creences i pràctiques relatives a les entitats sagrades, és a dir, separades, prohibides; i de creences i pràctiques que s'uneixen en una mateixa comunitat moral, anomenada església". I aquí ho tenim, la separació entre les creences religioses i l'església, la divisió entre el que és terrenal i el que és abstracte.
Llavors, tornem a la pregunta de la importància de la religió, estem parlant de com són d'important les creences d'una entitat divina?, o parlem de la repercussió de l'església a la vida diària? Són dues qüestions molt diferents i, a la vegada, en moltes parts del món indivisibles. Però pots creure el un ésser diví i no resar-li o pots anar a l'església cada diumenge i no adonar-te que ho fas per costum, més que per la pròpia creença.
Des del meu punt de vista, d'una persona en una societat catòlica amb pares no practicants, que no crec en cap deïtat, que penso que l'únic que ens espera després de la mort és transferir-nos un altre cop a la terra i tornar a ser pols d'estrelles, és complicat valorar les parts bones de l'església a escala global. No confoneu les meves paraules, crec que la institució com a entitat que aplega a persones que necessiten una comunitat i que formen vincles d'amistat i de respecte mutu pot resultar molt beneficiosa, sobretot per a les persones que segueixen les bones actituds de l'església catòlica i tenen la ment oberta a les transformacions de la societat actual. Però, per a mi és com qualsevol altra entitat, com per exemple, les persones que s'ajunten a fer ioga cada setmana i compareixen una manera similar de creure en la vida.
Per opinar de l'església catòlica no cal saber-ne molt, o almenys això penso jo després d'haver anat a una escola de frares franciscans. M'he menjat aquesta religió des que en tinc tres anys i potser, gràcies a estar envoltada diàriament d'aquesta creença, en vaig fugir desesperadament quan vaig ser-ne conscient dels fets i les idees que hi havia al darrere, del que han tapat després de segles i dels valors que encara segueixen promulgant, com el suposat dret a la vida o el rebuig a l'homosexualitat, per posar-ne un parell d'exemples.
Tot i haver estat en una escola amb valors cristians no eren gens estrictes amb el que havies de creure i s'ha de dir que de la història del Francesc d'Assís en pots aprendre moltes coses bones, com que l'important no està en la riquesa sinó en el benestar de les persones que ho necessiten, o això és el que vaig extreure jo després de molts anys escolant la mateixa història.
El meu problema apareix quan t'adones de la seguretat que suposa el fet de pensar que un cop morta aniràs al cel, on estaran totes les meves persones preferides. És complicat no creure en res, veure'ns com una màquina que té vida finita i no hi ha cap altre camí que em transporti a una altra realitat. Creieu-me, ho he intentat i si ho aconsegueixo, crec que seria més fàcil l'acomiadament dels éssers estimats -tot i que no ho és de cap manera- o el saber que un dia tot el que he fet haurà valgut la pena perquè me l'emportaré a l'altra realitat de després de la vida a la Terra. Uix! M'he posat molt profunda avui, és que el tema ja porta aquesta sensibilitat.
Però tornem a l'estudi, el més interessant d'aquest estudi és la pregunta de si és necessari creure en déu per ser una bona persona. Penso que hi ha molta gent que creu en algun ésser diví i fa accions que no són gens de bona persona però el fet de ser o no ser una persona moral també és relatiu. Si tens fe que -segons la teva religió- el que tu fas és correcte, llavors per a tu les bones persones seran aquelles que segueixen la teva interpretació de la teva religió. Amb això el que vull dir és que una pregunta tan clara, en principi, com ser bona persona pot ser interpretada de moltes maneres diferents.
Segur que tot això no s'ho han plantejat totes les persones que han contestat a aquesta enquesta, per a moltes creure en la seva deïtat no és qüestionable i saben perfectament per a ells que és la religió. Llavors, la resposta a aquesta enquesta ha de ser molt més fàcil.
Comentarios