Quin és el risc de pobresa i exclusió social de la població que resideix a Catalunya?
- Idees Asimètiques
- 17 ago 2020
- 9 min de lectura
-17/08/2020-
Abans de marxar de vacances us deixem amb dades que ens han de fer reflexionar durant els dies de calma i valorar els nostres privilegis, parlem sobre la pobresa i l'exclusió social que ens envolta. Les xifres publicades el juliol de 2020 per l'Idescat aporten informació sobre l'any 2019 extretes de l'Enquesta de condicions de vida realitzada conjuntament per l'Idescat i l'INE. Aquesta enquesta de periodicitat anual està harmonitzada a escala europea i mesura la incidència i composició de la pobresa i l'exclusió social.
En aquesta entrada analitzarem, per un costat, la taxa AROPE (At risc of poverty or social exclusion) i, per l'altre, la taxa de risc de pobresa. La taxa AROPE a més d'incorporar la taxa de risc de pobresa després de les transferències socials, també té en compte la mancança severa de béns materials i les llars que presenten una molt baixa intensitat laboral. De manera que, tenim les dades d'una taxa multidimensional que agrupa diversos indicadors i, a més, analitzem en profunditat un d'ells, des d'una perspectiva monetària de la pobresa. S'ha de tenir en compte que existeixen moltes casuístiques diferents com el sexe o la composició de la llar i és per aquest motiu que les taxes també s'ofereixen per diverses característiques de la població.
Les persones en risc de pobresa o exclusió social formen part dels Indicadors de Desenvolupament Sostenible dins de l'Objectiu 1. Lluita contra la pobresa, difosos per Eurostat. Es considera que les persones en risc de pobres i/o exclusió social són les que es troben en alguna de les situacions que es defineixen en la taxa AROPE. Persones amb baixos ingressos (60% de la mitjana de l'ingrés equivalent o per unitat de consum l'any anterior a l'entrevista), i/o persones que sofreixen privació material severa (4 dels 9 ítems definits) i/o persones que viuen en llars amb una intensitat d'ocupació molt baixa (per sota del 20% del total del seu potencial de treball l'any anterior a l'entrevista). En cas d'estar incloses en dues o tres condicions, les persones es comptabilitzen només una vegada.
La taxa de risc de pobresa ens permet saber quin percentatge de població té una renda per sota del que es considera nivell de vida mitjà de la societat on resideix. El llindar es fixa a partir del 60% de la mediana dels ingressos anuals, les persones que queden per sota d'aquest llindar es consideren que es troben en risc de pobresa. És rellevant saber que el llindar de renda es calcula un cop s'han realitzat les transferències socials, com les prestacions d'atur, de viduïtat o incapacitats.
El llindar de risc de pobresa -límit de quantitat anual d'euros el qual si et trobes per sota pots tenir risc de pobresa- es calcula en funció de la composició de la llar, ja que no és el mateix una persona que viu sola i cobra una xifra X de diners, a una persona que viu sola amb dos infants dependents i cobra aquesta mateixa xifra X.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE). Catalunya. 2019
La taxa AROPE ens mostra que el 23,6% de la població es troba en risc de pobresa o d'exclusió social. El valor més elevat dels components de la taxa AROPE és la taxa de risc de pobresa (19,5%), que calcula es basa en el nivell de renda; seguit del 8,3% de població amb una baixa intensitat de treball i, finalment, el 5,7% de població amb mancances materials severes.
El grup d'edat més jove -menys de 16 anys- és el que protagonitza les taxes més altes de risc de pobresa i exclusió social durant tot el període, concretament, en 2019 es van situar en el 33%. És l'única franja d'edat que augmenta respecte d'un any abans, gairebé 3 punts percentuals més. La població activa -16 a 64 anys- és on s'agrupa el gruix de la població i per aquest motiu el valor (24,2%) és similar a la taxa total. Només el 13% de la població del grup d'edat més avançada -65 anys i més- es troben en risc de pobresa i exclusió social, amb una davallada anual significativa, de més de 7 punts.
Per sexes, destaca la diferència entre el col·lectiu de dones (25,1%) i el d'homes (22%). Si observem aquestes diferències en funció de les franges d'edat, observem que les diferències més accentuades es troben en les persones majors de 64 anys, especialment durant els últims anys. L'any 2019 les dones se situen en el 15,8% de risc de pobresa i exclusió social i els homes en 9,5%. Tot i que la diferència entre els dos grups és més intensa en edats més avançades, la que observem entre els dos col·lectius en edat activa també és rellevant i es reprodueix durant tot el període, tanmateix en alguns anys, com en 2017, la bretxa és molt inferior.
En relació amb altres característiques de la població, és rellevant el 31,6% de població amb nivell de formació d'educació primària o inferior que es troba en risc de pobresa i exclusió social, tanmateix les persones amb educació secundària de 1r i de 2n cicle superen el 20%. Un dels valors més elevat els troben en les persones aturades, ja que gairebé la meitat (49,8%) es troben en aquesta situació precària, i en les que tenen altres tipus d'inactivitat (39,2%), com per exemple incapacitats físiques. Destaca, també, la diferència entre les llars amb fills/es dependents (28,4%) i les que no en tenen (19%). Però, amb diferència, la bretxa més intensa se situa entre les persones de nacionalitat espanyola (17,6%) i les de la resta del món (53,3%), gairebé un 37% més de població amb nacionalitat estrangera en risc de pobresa i exclusió social.
L'indicador de la privació de material severa està compost de 9 ítems, per a comptar dins d'aquest component de la taxa AROPE, n'has de complir mínim 4. Els que presenten els valors més elevats són el 26,8% de la població que no pot marxar de vacances ni una setmana a l'any i el 24,6% que no tenen capacitat per pagar despeses imprevistes. També destaca el 7,7% que no es poden permetre mantenir l'habitatge a la temperatura adequada o el 7,5% que té retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal.
Taxa de risc de pobresa. Catalunya. 2019
La taxa de risc de pobresa en el conjunt de Catalunya és de 19,5%, gairebé dos punts menys respecte d'un any abans. Això vol dir que gairebé el 20% de la població té una renda anual inferior al 60% de la mediana. Tot i que el llindar de risc de pobresa es calcula a partir de la composició de la llar, la renda mitjana anual d'una persona al territori català és de 13.527€, calculant-ho d'una manera aproximada, el 20% de la població cobra menys de 8.116€ a l'any. Això sense tenir en compte les diverses situacions familiars de cada persona.
En relació amb la taxa segons franges d'edat, observem que, com ja passa amb la taxa AROPE, els valors de risc de pobresa infantil són més elevats que en la resta de grups d'edat durant tot el període. Concretament, l'any 2019 el 31,1% de la població menor de 16 anys es troba en situació de risc de pobresa, més de 3 punts percentuals per sobre de l'any anterior, l'únic grup que augmenta anualment. La reducció del grup de majors de 64 anys és la més intensa, 7 punts menys i se situa en 12,2%, després d'un elevat augment l'any anterior. Com la taxa total, la taxa que agrupa una major proporció de població, totes les persones entre 16 a 64 anys, és a dir, els que es troben en edat activa, se situen al voltant del 20% des de 2009, amb petites pujades i baixades durant tot el període.
Si analitzem aquest mateix grup d'edat per sexes, la taxa del col·lectiu femení se situa en 19,6% i del masculí en 17,7%. La taxa de dones entre 16 a 64 anys ha superat la dels homes en tot el període, exceptuant l'any 2013 i 2017. A partir de 2015 s'inicia una reducció de la distància entre els dos grups, tanmateix en 2018 torna a augmentar de manera accentuada arribant a una diferència de 3,3 punts percentuals, que s'ha reduït pel 2019 en més d'un punt.
La taxa de persones amb 65 anys i més se situa en 15,5% per a les dones i en el 8,0% pels homes, mostrant una diferència molt significativa entre els dos col·lectius. Durant tot el període el grup d'homes majors de 64 anys ha registrat una taxa de risc de pobresa inferior a la de les dones d'aquesta franja d'edat, en concret l'any 2018 s'observa la diferència més elevada, de més de 12 punts percentuals i un any després se situa en més de 7 punts. Només el 2014 mostra una diferència inferior als dos punts.
Per composició de la llar, la taxa de risc de pobresa per a llars amb fills/es dependents és més de 13 punts superiors a la taxa d'una llar sense fills/es dependents. Concretament, les llars amb descendència dependent registren l'any 2019 una taxa de 26,3% i les que no tenen fills/es dependents de 13,2%, molt per sota, també, de la taxa total de risc de pobresa pel conjunt de Catalunya. Observant cada tipus de llar segons la seva composició, les que són una persona adulta amb un o més fills/es dependents -famílies monomarentals o monoparentals- mostren la taxa molt més accentuada que la resta (46,9%), gairebé la meitat de les llars es troben en aquesta situació de risc. En canvi, la taxa més elevada de les llars sense fill/es dependents es registra en les unipersonals (26,5%), tot i que les altres dues categories se situen al voltant del 10%.
Finalment, tenir en compte que el llindar de renda de risc de pobresa per a les llars monomarentals o monoparentals és de 17.079€, és a dir, a totes les llars amb aquesta composició que cobrin menys d'aquesta xifra es troben en risc de pobresa.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
La pobresa és una xacra que acompanya a totes les societats del món, tot i que en cadascuna aquest terme pot significar coses molt diferents. En les taxes utilitzades hem tingut en compte el nivell de renda, però també la intensitat del treball i les mancances materials. Algunes d'aquestes últimes són de les que anomenem del "primer món" o dels "països desenvolupats", com poder tenir un ordinador o televisió, poder-te anar de vacances una setmana a l'any o disposar d'un cotxe. En altres llocs del món aquests indicadors no servirien per a mesurar la pobresa, haurien de ser d'altres com tenir accés a aigua o medecines o tenir un habitatge digne. Però, no podem passar per alt que en la nostra societat si no disposes d'un ordinador a la teva llar, et pots quedar exclosa de la societat i això també pot portar a la pobresa monetària. A més, altres ítems que componen aquest indicador em semblem molt adequats per a mesurar si tens risc d'estar en una situació precària, com tenir retards a l'hora de pagar el lloguer o l'hipoteca o no poder mantenir una temperatura adequada a la llar, perquè d'aquestes se'n poden derivar problemes molt greus com els desallotjaments o malalties.
Com he comentat, no només és important el fet de tenir un alt nivell de renda, és el que comporta tenir-lo, és a dir, el que comporta tenir una feina: no quedar exclòs o exclosa socialment. Si, per exemple, no tens un ordinador i no tens feina, pots tenir moltes dificultats a l'hora de fer-ne la recerca; si no tens cotxe pots estar reduint l'àrea per la qual pots acceptar-ne una; i qualsevol altre dels ítems mostrats en la privació material ens apropa una mica a poder tenir o no una vida digna dins d'una societat capitalista.
No podem deixar de banda que per pocs diners que es tinguin si el cost de la vida en aquella determinada societat no és elevat, la qualitat de vida pot ser bona. Tanmateix, el problema es troba en les societats que pateixen una desigualtat elevada, gent molt rica a la vegada que hi ha població molt pobra. Aquestes són les societats on vivim, unes on un cop et fiques dins de la roda de l'atur, sobretot si tens una família al càrrec, la pobresa et persegueix i unes altres persones se n'aprofiten de la teva mísera situació.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) de les Nacions Unides són les metes que han d'aconseguir els estats del món per arribar a societats sense pobresa, millorar el planeta i les vides de les persones del planeta. Són 17 objectius que componen l'Agenda 2030, que estableix un pla per a poder assolir-los. Aquests són rellevants per a la majoria d'entrades del blog, ja que moltes d'elles denuncien desigualtats les quals volen corregir els ODS, però en aquesta és especialment interessant perquè l'objectiu número 1 és "Erradicar la pobresa". Podem confiar més o menys en l'ONU però des d'una perspectiva metodològica aquests objectius es poden mesurar, ja que estan basats en indicadors concrets, els quals es poden fer un seguiment i una avaluació, com és el cas de la taxa AROPE. Tot i que em costa pensar que poden servir per a alguna cosa, pensant en exemples com l'Estratègia Europea 2020, he vist de primera mà com a l'àmbit local s'estan alineant les estratègies dels governs amb els ODS, sent més sostenibles i sobretot, mesurant amb els indicadors correctes si estem o no arribant als objectius.
He de posar en relleu, que aquesta és la perspectiva que hi havia abans de la crisi sanitària de la COVID-19, ara els ODS han passat a un segon pla perquè han sorgit altres problemàtiques més immediates. És totalment comprensible però no ens oblidem d'ells perquè em sembla que són una bona senda per la qual guiar-nos. La pandèmia pot fer que els nivells de pobresa augmentin i ho veurem reflectit en les taxes AROPE i de risc de pobresa del 2020.
Estic segura que hi ha molta gent rica que no sap valorar el que té i no viu una vida plena de satisfaccions però està clar que si la gent pobra tingués més diners, la vida seria molt més fàcil i podrien tenir més moments de felicitat.
Comentarios