És el sector de l'ocupació, dedicat a la inserció dels col·lectius més afectats per l'atur, precari?
- Idees Asimètiques
- 20 jul 2020
- 6 Min. de lectura
Actualizado: 5 oct 2020
-20/07/2020-
L'atur ha augmentat de manera generalitzada durant els últims mesos a causa de les conseqüències de la crisi sanitària, però hi ha alguns col·lectius que ja patien aquesta problemàtica per tenir unes característiques socials, demogràfiques o biològiques diferents. Moltes d'aquestes persones ja vivien en risc de pobresa i exclusió social abans de l'aturada de l'economia i ara es veuen abocades a situacions de greu vulnerabilitat.
Tanmateix, hi ha un sector que es dedica a millorar l'ocupabilitat i facilita la inserció laboral, principalment, d'aquests col·lectius. Totes les branques de l'activitat econòmica de l'ocupació, és a dir, els tècnics i tècniques que gestionen el programes del foment de l'ocupació, ja siguin orientadors/ores, tècnics/ques de formació, prospector/ores o d'altres són el personal encarregat que aquests col·lectius tinguin més possibilitats de sortir del cercle de pobresa que provoca l'atur. Però com són les condicions laborals d'aquest sector? Has pensat mai si aquesta ocupació té feines estables o si també han de passar pel dur procés de la recerca de feina?
Per respondre aquestes preguntes tinc el plaer de presentar la segona col·laboració del blog. La M.S. és una gran orientadora -ho he comprovat de primera mà- i una gran professional del sector amb molta experiència a les espatlles. Ella aportarà la seva reflexió sobre les condicions de feina del sector de l'ocupació, el qual ha de facilitar la inserció laboral dels col·lectius vulnerables.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Les dades mostren el nombre absolut de persones aturades segons edat, sexe, nivell formatiu i nacionalitat. S'ha de tenir en compte que aquests números estan afectats per la quantitat de persones que hi ha a cada col·lectiu, és a dir, en el cas de les nacionalitats, Catalunya ha rebut més immigració d'algunes zones que d'altres, i en conseqüència, hi ha més gent d'aquestes zones en atur perquè d'altres no n'hi ha tantes vivint al territori.
Per començar, s'ha de destacar l'increment de l'atur des de març fins al maig de 2020 a causa de la crisi sanitària a pràcticament tots els col·lectius, però especialment entre les persones de 25 a 44 anys, les que han assolit un nivell formatiu d'ESO o batxillerat o les de nacionalitat de països d'Àfrica del nord.
El gràfic per edats mostra que des de gener de 2016 més de la meitat de les persones aturades són majors de 45 anys, moltes d'aquestes pateixen atur de llarga durada, és a dir, més d'un any sense tenir cap mena de feina.
En relació amb les persones aturades segons el sexe, hi ha al voltant de 48.000 dones més de mitjana a l'atur, durant el període, que d'homes. A inicis de 2016 la diferència era menor, ja que es venia d'una dinàmica de recuperació de l'economia iniciada en 2014. Tanmateix, a partir que el creixement econòmic es va començar a estabilitzar, a finals de 2017, la bretxa entre sexes va tornar a incrementar.
Les persones aturades segons el nivell formatiu tenen un component diferent i és que un gran part de la població té estudis d'ESO o batxillerat, això fa que el nombre de persones sense feina d'aquest col·lectiu sigui molt superior a la resta d'estudis. També, s'ha de destacar les persones sense estudis o estudis primaris, que tot i no ser-ne moltes, tenen un nombre elevat de persones a l'atur.
Finalment, si tenim en compte les nacionalitats, òbviament l'espanyola és la que pateix un nombre més elevat de persones a l'atur, però a continuació se situen les d'Àfrica del nord, en especial les que provenen del Magreb, entre el 35% i el 40% del total de les persones aturades de nacionalitat no espanyola. Les segueixen les dels països que pertanyen a la Unió Europea, aproximadament el 20%, i les d'Àmèrica central i del Sud, entre el 16% i el 20% durant el període analitzat.
Les dades que proporciona l'Observatori del Treball i Model productiu per sèries no aporten encreuament de variables com poden ser sexe i nacionalitat, ja que el fet de ser una dona i immigrant comporta problemàtiques afegides. La interseccionalitat ha d'estar molt present en l'estudi de l'atur, esperem poder oferir aquestes dades en un futur pròxim.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
COL·LABORACIÓ DE M.S.
Podem considerar que els professionals que ajuden a trobar feina als col·lectius més vulnerables a l’atur....també es troben en una situació vulnerable?
En les dades analitzades observem la situació d’atur relacionada amb variables tals com l’edat, el sexe, la nacionalitat i el nivell formatiu. El fet de tenir dificultats enfront de les opcions de trobar una feina és quelcom que normalment passa més en uns determinats col·lectius, als que anomenem col·lectius vulnerables. Els diferents organismes públics, com el Servei d’Ocupació de Catalunya, generen programes per ajudar a aquestes persones amb més dificultats per a trobar feina, incidint en subvencions per a la seva contractació i en personal tècnic qualificat que fa la funció principal d’orientació, intermediació, prospecció i formació en la millora competencial. Ara bé, cal destacar el fet irònic que aquest personal qualificat es veu majoritàriament sotmès a contractes temporals i per tant ens preguntem....
Podem considerar que el sector de l’ocupació és precari?
Des del meu punt de vista el sector de l’ocupació per a les persones que ens hi dediquem, implica viure en unes condicions de precarització laboral en el sentit que treballem per programes i això implica que ens veiem sotmeses a la temporalitat, a les entrades i sortides com a demandants d’ocupació i en la majoria dels casos als canvis de lloc de treball. En aquelles opcions en què es treballa per l’administració pública, els treballadors/es ja sabem que podem tenir un contracte temporal d’entre 2 i 3 anys, en funció del programa i dels recursos humans de l’Ajuntament; després hem de fer un “període de guaret” d'entre sis mesos i un any i per poder tornar a treballar en aquell ajuntament haurem de presentar-nos a un nou procés de selecció.
En canvi, a les entitats del tercer sector, molts cops és més senzill poder encadenar programes i arribar a tenir un contracte fix en una entitat determinada, tot i això, les condicions pel que fa a salari i horaris solen ser molt menys atractives: horaris menys conciliadors, on s'acostuma a treballar fins a les sis de la tarda i salaris força inferiors, normalment marcats pel conveni d’acció social. És a dir, la persona referent d’un programa del SOC com podria ser el programa Singulars per joves de Garantia Juvenil, per fer la mateixa feina estarà cobrant entre 1.500 i 2.500€ en funció del lloc on treballi, és a dir, podem parlar gairebé d’una diferència de 1.000€ entre companys/es de professió.
Les persones que ens dediquem a aquest sector, hem de tenir previsió de saber en quin moment se’ns acaba el contracte per a poder presentar-nos a altres processos de selecció i a ser possible encadenar una feina amb l’altra, normalment cal presentar-se a diferents processos de selecció per tal d’obtenir una plaça. L’últim any que recordo amb moviment quant a recerca de feina, vaig realitzar vuit exàmens, per a tenir la possibilitat d’estar a la borsa de vuit ajuntaments diferents. Va ser força dur haver d'estudiar mentre treballava a jornada completa, demanant dies personals per fer exàmens, etc... havent de demostrar un cop i un altre que soc vàlida per a dur a terme la feina que actualment estic fent; amb la ironia que molts cops ho havia de demostrar a aquelles persones amb qui ja havia treballat amb anterioritat.
Cal destacar, respecte als processos de selecció que són un misteri, normalment les tècniques en ocupació hem de deduir el que creiem que se’ns pot preguntar en funció del que hem sentit a nivell de rumorologia sobre com solen ser els processos de selecció en aquell municipi, els programes del SOC, Diputació o altres administracions, també sobre les novetats respecte al moment actual de l’ocupació (com podria ser estar al dia de com treballar metodologia en línia en moments com els que estem vivint actualment amb la COVID 19), etc.
Per últim, volia afegir que crec que les persones que ens dediquem a aquest sector ens hem acostumat a aquesta itinerància i incertesa que ens acompanya però no deixo de sorprendre’m quan vaig a un procés de selecció i sento que qui l’ha planificat no ha estat molt solidari i respectuós amb les persones que ens dediquem a aquest sector i que fem de la nostra feina d’un any, una feina vocacional, d’entrega a les persones amb qui treballem, un esforç anual per adaptar-nos a una nova realitat laboral i una conciliació permanent d'ajudar a les persones a trobar feina -que és la nostra tasca principal- mentre nosaltres ens trobem en recerca permanent de feina.
Que irònic, no? El fet de ser orientadores en recerca permanent de feina? I el que això implica molts cops enfront de tants canvis i programes diferents, experimentem fases en què ens sentim “orientadores desorientades”.
Comentarios