De quins països ha de marxar la població refugiada i quins són els que tenen més persones en asil?
- Idees Asimètiques
- 22 jun 2020
- 4 Min. de lectura
-22/06/2020-
Avui canviem l'àmbit territorial de l'anàlisi perquè la problemàtica de les persones refugiades no es pot reflexionar des d'una visió a petita escala. El dissabte, dia 20 de juny, va ser el Dia mundial de les persones refugiades i es commemora l'aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de les Nacions Unides l'any 1951. Aquesta Convenció i el seu protocol de 1967 constitueixen els instruments legals únics que emparen la protecció internacional de la població refugiada.
Segons el text de la Convenció una persona refugiada és "aquella que es troba fora del país on és originària, o bé on resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi". Però aquesta definició va ser insuficient per poder explicar les diverses casuístiques en què es poden trobar i és per això que més endavant es comença a utilitzar una definició més àmplia, incloent-hi les persones que van deixar els seus països d'origen no sols a causa de la persecució, sinó també a causa d'actes d'agressió exteriors, ocupació, dominació per potències estrangeres o greus pertorbacions de l'ordre públic.
S'ha de tenir en compte que tenir la condició legal de persona refugiada ve acompanyada d'una sèrie de drets i obligacions pel país que l'acull. La part més important és el principi de no devolució al país on s'enfronta a greus amenaces per la seva vida o llibertat però, també d'altres, com per exemple: dret a habitatge, a una feina remunerada, a educació o assistència pública. El nombre de persones que demanen asil es va augmentant progressivament, segons les dades d'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per al Refugiat) a finals de l'any 2018 hi havia una quantitat sense precedents de persones refugiades.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Segons les dades del Banc Mundial per l'any 2018 els països dels quals les persones refugiades han marxat en més quantitat són Síria, Afganistan i Sudan del Sud. Aquestes tres regions registren el 58,2% del total de població refugiada. S'ha de destacar que Síria acumula una proporció del 33,3%, més de 6 milions de persones desplaçades i tenia una població de 16 milions l'any 2018. Afganistan (13,4%) i Sudan del Sud (11,5%) superen els 2 milions de població refugiada. Altres territoris que també tenen un elevat nombre de persones refugiades són Myanmar (5,7%), Somàlia (4,8%) i Sudan (3,6%).
Els país que va registrar un nombre més elevat de persones refugiades en asil el 2018 va ser Turquia amb el 14,2%, aproximadament uns 3 milions i mig del total de població desplaçada. A continuació, se situen Jordània amb l'11,4%, gairebé 3 milions, i el Líban i Pakistan, ambdós amb el 6% i al voltant del milió i mig. La major part de les persones s'han refugiat a les regions veïnes. El primer país de la Unió Europea amb més població en asil és Alemanya, amb més d'un milió de persones i el 4,5% del total.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Font: Foto ACNUR/A. Zavallis. Un socorrista voluntari rescata de l'aigua a una jove després del naufragi de l'embarcació, en la qual viatjava al costat de la seva família i altres refugiades afganeses, en la mar Egea, enfront de les costes de l'illa de Lesbos, procedent de Turquia a finals de 2015.
El problema de la població refugiada se situa fora de la meva percepció, és a dir, hi ha tants conflictes i per raons tan diverses que em costa molt estar al dia de què està succeint. Quan estava mirant les dades m'he adonat que no tinc ni idea del que passa, tot i que em considero una persona informada, amb curiositat pel que es desenvolupa a altres països -en especial en els que hi ha més desigualtats- i que aporto una donació mensual a ACNUR -organització que ajuda a la població refugiada-, no soc gens conscient de la magnitud del patiment.
Suposo que és molt fàcil mirar les notícies o llegir un article, plorar una mica per la seva pena i, seguidament, pensar que farem de sopar. Vivim en una bombolla de privilegis que no valorem, jo no dic que no ens queixem, estem bé i volem estar millor, però parem a pensar i valorem. Després de tota la situació extrema que hem viscut encara hem d'estar més agraïdes per absolutament tot.
Crec que aquesta circumstància de no tenir en compte els nostres beneficis és la mateixa que fan servir els països rics i, en concret, la Unió Europea. En un moment donat, alerten dels perills que pateixen les regions en conflicte però sempre amb un rerefons preocupant, és a dir, volent extreure rèdit de la situació. Després, s'obliden del patiment d'un territori que no els afecta i passen a discutir sobre quina hauria de ser la quantitat de diners per a pagar les dietes de les persones eurodiputades.
A més, amb les xifres es mostra que el problema no està del tot fora de control, en el sentit que no són una gran quantitat de regions sinó que la majoria de persones que demanen asil venen d'uns països molt localitzats. Tanmateix, segurament el que sí que estan descontrolats són els conflictes que hi succeeixen que, en majoria de casos, s'allarguen ja massa en el temps.
Els mapes que he analitzat avui són per mirar i remirar, reflexionar quina és la situació de la població amb les problemàtiques més inestables però sobretot per valorar els nostres privilegis de l'anomenat "primer món", que és allà on volen arribar aquestes persones, no veieu la ironia?
コメント