Com són les dades judicials de violència contra les dones a Catalunya?
- Idees Asimètiques
- 27 jul 2020
- 6 Min. de lectura
Actualizado: 8 mar 2021
-27/07/2020-
És el segon cop en les deu entrades que portem del blog que parlem sobre la violència masclista. I és que a l'entrada sobre les dades de les atencions dels serveis a les dones durant el confinament només vàrem tractar per sobre la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Aquesta llei va ser aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats i es va convertir en la primera i única llei integral sobre violència de gènere a Europa. És el reglament que regula les denúncies per violència contra la dona a tot l'estat espanyol, independentment si hi ha altres menes de lleis autonòmiques, com és el cas de Catalunya. I, a partir d'aquesta llei, el Consejo General del Poder Judicial fa un seguiment estadístic d'aquestes dades.
S'ha de tenir en compte, i és aquí on radica el tema a discutir, que la llei espanyola només té en compte les agressions, siguin físiques o psicològiques, realitzades contra una dona per part de la seva parella o exparella. En 2018 va haver-hi una proposta de modificació de llei per recollir altres tipus d'agressions acordades al Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita consta la violència contra les dones i la violència domèstica, també conegut com a Conveni d'Istanbul, en vigor a Europa des del 2014. Aquesta proposta recollia el fet de tenir en compte l'esclavitud de la tracta de dones, l'explotació, l'assetjament i l'agressió sexual, la mutilació femenina o altres com el matrimoni forçat. Així com, introduir aquests tipus d'agressions a les estadístiques oficials. Però encara no s'ha realitzat cap modificació d'aquest estil.
De manera que, de moment, de forma oficial, només tenim dades sobre dones que han sigut assassinades per un home amb qui han tingut o tenen una relació afectiva.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Al conjunt de Catalunya han sigut assassinades 251 dones per violència masclista a mans de les seves parelles o exparelles des de 2008 a 2019. Això correspon a una mitjana de 21 feminicidis a l'any. A la resta de comunitats autònomes en aquest període van ser un total de 842 dones assassinades. Al conjunt de l'estat espanyol són una mitjana de 92 feminicidis per violència de gènere. A partir de 2015 el nombre de dones assassinades per les seves parelles o exparelles va disminuir lleugerament, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya, tanmateix, en 2019 aquestes xifres van tornar a augmentar en ambdós casos.
L'any 2019 es van presentar 22.394 denúncies als Jutjats de Violència sobre la Dona de Catalunya, un 3% menys respecte de l'any anterior. És el primer any que es produeix una davallada des de 2013. L'augment més significatiu es va produir el 2017, passant de les 19.546 a les 22.952 denúncies, un increment anual del 17%. Actualment el nombre de denúncies és més elevat que durant els inicis de la crisi econòmica de 2008.
En relació amb les ordres de protecció (OP), l'any 2019 es van incoar, és a dir, es van tramitar un total de 5.550 al conjunt català i d'aquestes es van denegar 2.569, el 46%. Des del 2011 al 2016 les OP denegades van ser superiors a les acceptades, el 2014 mostra el valor més alt (66%). A partir de 2017 la proporció es redueix lleugerament, altrament el 2019 va tornar a augmentar.
La proporció d'OP denegades a Catalunya és molt superior durant aquest període que la registrada al conjunt espanyol. Per exemple, l'any anterior es van denegar el 29% a l'estat, una diferència de gairebé 18 punts percentuals en relació amb la xifra catalana. En tot el període les OP denegades no han superat a les acceptades, l'any amb una proporció superior va ser el 2014 (43%).
Al conjunt de Catalunya el 7,5% de les sentències van ser condemnatòries. S'ha de tenir en compte que la major part de les resolucions judicials terminen en sobreseïment (lliure o provisional) o elevació a un òrgan superior. En aquestes dades també es mostren diferències entre l'àmbit català i el conjunt de l'estat espanyol. Durant el període, només a un any, el 2012, la proporció d'Espanya és inferior al 10% i té una mitjana del 12% de condemnes. En canvi, a Catalunya l'any amb una proporció més elevada va ser el 2010 (8,9%) i presenta una mitjana de 7% de sentències condemnatòries.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Podeu saber, només escolant les notícies quantes agressions a dones, només pel fet de ser dones, són fora de l'àmbit de la parella? Quantes dones assassinades es queden fora d'aquesta definició d'haver tingut una relació afectiva amb l'agressor? Les estadístiques oficials no ens ho mostren a causa de les grans limitacions de la llei estatal però hi ha d'altres fonts que es poden consultar per, almenys, fer-nos una idea de l'abast de la problemàtica.
Us recomano llegir la web feminicidios.net. El primer cop que vaig llegir una a una les històries que hi ha darrere de cada assassinat no podia parar de plorar, situacions esgarrifoses i, sobretot, les que em van posar més els pèls de punta van ser les que involucraven a infants. No només es queden en les dades sinó que expliquen com ha passat i et fan imaginar la terrible situació que van patir aquestes dones o nenes. La diferència de les dades d'aquesta web amb les oficials és rellevant, només contant els assassinats de treballadores sexuals, per robatori o altres familiars, com d'un fill a la seva mare. A feminicio.net distingeixen les assassinades que compten a les estadístiques oficials i les que no, en el que porten de 2020 hi ha hagut 51 feminicidis, dels quals només 21 són oficials. Per molt que es pugui pensar que tenen criteris amplis per valorar el que és un feminicidi, no crec que siguin tan amplis com per adonar-nos que alguna cosa no està gens bé a la llei estatal.
Com un apunt personal, hi ha moltes vegades que quan faig gràfics i els comento he de separar una mica la realitat que estic plasmant dels meus sentiments, perquè he de ser objectiva i sempre segueixo aquest criteri a l'hora de representar les dades. Però no m'acostuma a passar, per el vessant de la meva feina o d'aquest blog, de parlar de persones mortes i menys de dones. El primer cop que vaig fer un gràfic de dones assassinades va ser molt dur perquè de sobte vaig parar un moment i vaig racionalitzar que estava escollint colors per diferents dones assassinades segons els partits judicials. El mateix em passa quan escric sobre mitjanes o xifres, suposo que a mesura que treballes amb aquest tipus de dades, t'acostumes, però m'agrada sempre recordar-me que les dades representen persones reals i, en aquest cas, representen famílies que han perdut a una mare, filla o germana.
La llei d'àmbit català ja té en compte que és el sistema el que provoca aquestes desigualtats que es transformen en tota mena d'agressions, tenen en compte els matrimonis forçats o les ablacions de clítoris, reconeixen les agressions a la feina o per motius econòmics, l'anomenen violència masclista i no violència de gènere, tots aquests avenços poden fer que les dones ens sentim més segures. Però aquest no és el reglament que regula les denúncies que posen les dones al nostre territori.
Altrament, també s'ha de destacar les diferències que hi ha en les adopcions de les ordres de protecció. Aquestes es tramiten als Jutjats de Violència contra la Dona i és un jutge o una jutgessa qui decideix si la dona està en perill, és a dir, si necessita alguns tipus de mesures de protecció davant una amenaça directa. De veritat hi ha tants casos en què no fa falta aquesta ordre? Perquè personalment en conec un parell que es van denegar on des de la meva perspectiva tenien tots els motius per a reclamar-la i, no és molt encoratjador, que et diguin que és el que passa amb aquesta jutgessa. I, de la mateixa manera, que em sembla que llei catalana té molts punts a favor en relació amb l'espanyola, hi ha alguna cosa que no està bé en els jutjats catalans per tenir un percentatge tan elevat de denegacions d'ordres de protecció en comparació amb el conjunt d'Espanya i amb altres comunitats autònomes. Per saber més d'aquest tema recomano visitar el projecte Desprotegides, malgrat tot, que mostra, mitjançant dades i històries reals, la ineficàcia de les polítiques públiques que protegeixen a les dones.
Com vaig dir en l'entrada que parlava sobre aquest tema és molt complicat valorar sense haver passat per aquest procés i jo parlo de les dades que em mostren que hi ha una estructura patriarcal que segueix recolzant el comportament d'alguns homes que se senten superiors, que es creuen que la dona és de la seva possessió. Aquest mateix sistema que no facilita la denúncia de les dones, que estigmatitza a una dona per ser violada, per ser una treballadora sexual, per ser transsexual o simplement per no voler que et diguin floretes pel carrer.
Sé que les estadístiques es poden mal-interpretar, que una visió errònia de les dades pot portar que els misògins de dretes -i d'esquerres també- se sentin fomentats per reclamar sobre les denúncies falses i per defensar que la violència masclista és violència familiar com qualsevol altre. No, les dones són assassinades per ser dones no per formar part d'una família, assassinades per anar corrents pel carrer, assassinades per voler trencar amb el terror del dia a dia i per voler ser persones. La societat està avançant cap a un model més obert d'entendre que hi ha molts tipus de discriminacions i que s'han de tractar i de denunciar tots els cops que faci falta, perquè les lleis també avancin amb ella.
Comments