Com i quines han sigut les desigualtats en l'aprenentatge durant el període de les escoles tancades?
- Idees Asimètiques
- 20 nov 2020
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 9 dic 2020
-20/11/2020-
Avui és commemora el Dia Mundial de la Infància i per aquest motiu canviem de dia la publicació d'aquesta entrada. A més, per motius de feina he tingut el plaer de poder escoltar al catedràtic Xavier Bonal i abans d'explicar perquè, us poso en situació per a les persones que no el conegueu. En Bonal és Catedràtic de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat d’Àmsterdam (UvA). És director del Grup de Recerca Globalisation, Education and Social Policies (GEPS) del Departament de Sociologia de la UAB. Dins de la meva experiència personal, el vaig tenir com a professor de l'assignatura d'educació al màster que vaig realitzar de Polítiques Socials, Treball i Benestar a la UAB. Per la seva manera de parlar, sembla una persona empàtica i amb una gran qualitat comunicativa. Aquest projecte l'ha realitzar conjuntament amb la Sheila González, Doctora en Ciències Polítiques i Transformació Social i Investigadora Postdoctoral del Departament de Sociologia de la UAB. És membre del Grup de Recerca Globalisation, Education and Social Policies (GEPS) i de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB.
La sessió d'avui era per explicar un estudi realitzat durant la segona setmana del confinament per avaluar les desigualtats en les condicions d'aprenentatge dels infants, adolescents i joves de Catalunya. Com que els resultats estan disponibles en aquest enllaç -on també apareix tota la informació de l'enquesta- i les dades m'han resultats molt interessants, avui les analitzarem i reflexionarem sobre elles. A més, gràcies a les pròpies consideracions del catedràtic i de les persones assistents també podré afegir alguns dels raonaments esmentats en la sessió.
Nota: l'entrada d'aquesta setmana té incorporat l'anàlisi a la infografia.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Encara no tenim les dades necessàries per analitzar de forma precisa com ha afectat el confinament i el tancament d'escoles en els infants i joves. Però, moltes entitats i grups de recerca van adaptar els seus mètodes d'estudi per intentar captar la informació sobre el que estava passant i, entre ells, el grup de recerca GESP (Globalisation, Education and Social Policies). Aquesta enquesta liderada pel Xavier Bonal i la Sheila González ens apropa a una realitat on moltes famílies estaven passant moments d'angoixa, tant per dificultats econòmiques per pèrdua de la feina, per la conciliació laboral, el teletreball o el fet que els infants i adolescents no poguessin sortir per cap motiu de casa i s'asseguessin d'adaptar a fer vida escolar, extraescolar i familiar a la llar.
A la sessió d'avui de la meva feina, en Bonal ha explicat algunes de les reflexions a les l'estudi l'ha portat i les persones participants -la majoria professionals de l'educació social i el treball social en l'àmbit de la infància i l'adolescència- han complementat la xerrada amb aportacions molt interessants. Algunes d'aquestes són les que comento en l'entrada d'avui.
El catedràtic de la UAB ha defensat la importància de la presencialitat a les escoles com a eina indispensable en general, però especialment per a les famílies en situacions més vulnerables. També, que s'han de crear situacions extraordinàries per a aquestes famílies, no tots tenim privilegis i alguns han de poder tenir beneficis que puguin millorar les seves condicions sociofamiliars. Per exemple, que la tornada dels infants més vulnerables hagués sigut abans de que finalitzes el curs.
En la relació entre educació i pobresa intervenen altres aspectes de l'aprenentatge, el que ell anomena l'educabilitat, és a dir, les condicions que afavoreixen o empitjoren l'aprenentatge. Alguns exemples que el dificulten són el maltractament infantil, malnutrició o tenir interioritzat algun tipus d'estigma. La importància no cau en el nivell cognitiu de l'infant, sinó en les condicions que poden alterar el dret a l'educació i l'aprenentatge.
Per aquest motiu, l'estudi s'ha dividit en tres parts: l'aprenentatge formal o escolar, l'aprenentatge amb la família i les activitats extraescolars. No explicaré els resultats -per a més informació podeu anar a l'enllaç de l'estudi i alguns d'aquests els teniu a la infografia- però, tal com han apuntat algunes de les persones participants, és rellevant que s'hagin tingut en compte altres aspectes de l'educació que no només la formal.
Llavors, el problema ve quan ens parem a pensar que els infants i adolescents que ja tenien una situació desafavorida abans de pandèmia, ara s'ha agreujat i, en conseqüència, s'acumulen les desigualtats. Han perdut els beneficis de la interacció amb persones adultes professionals, com és el personal docent, però també la reciprocitat que es crea amb els companys i companyes de classe, aquesta que en molts casos es necessària per a poder tirar endavant els estudis.
S'han de tenir en compte les diferències en relació amb el sexe i el nivell educatiu. En especial si creuem aquestes dues variables, dona i nivell formatiu universitari, aquests dos factors afavoreixen a l'aprenentatge de l'infant i adolescent. De manera que, la divisió de gènere s'ha multiplicat en la dimensió de cura i de custodia durant el confinament. Òbviament, el nivell de renda afecta en tots els sentits, en l'àmbit residencial -habitatges petits amb molta gent-, en l'educatiu -centres públics o privats/concertats-, tipus d'activitats extraescolars o poder fer-les o no, etc.
Un dels aspectes més tractats en la sessió ha sigut la salut mental de la infància. S'ha posat en rellevància el fet de deixar de banda la fixació en les valoracions numèriques de les notes i tenir en compte l'educació emocional, com també canviar el concepte de salut i que no sigui únicament física. Alguns joves troben una pèrdua de sentit en l'aprenentatge escolar, com per exemple preguntar-se què fan a l'escola o per a què els serveix, per aquest motiu s'ha de reforçar el vincle i canviar els processos d'aprenentatge i no els programes, és una "crisi de sentit i no de competències". No per tenir un ordinador, aquest o aquesta jove tindrà millors notes, el que necessita és una atenció més personalitzada i evitar la desvinculació.
Però, tot i que amb un dispositiu mòbil no es soluciona tot, sí que hi ha un gran problema en la bretxa digital. Com s'ha mostrat en aquesta enquesta, tenir menys d'un dispositiu per persona ha afectat al temps d'estudi i a la seva qualitat. Malgrat, que la Generalitat va activar un pla de digitalització a les llars, en la meva opinió crec que es va quedar curs i que la seva incidència encara s'haurà d'estudiar amb deteniment.
Les opcions de la millora que ha anomenat en Xavier Bonal van en aquesta línia de no canviar els programes, ni fer noves escoles, el que s'ha de fer és més acció comunitària i tenir més informació i dades per a poder fer millors polítiques socials. En aquesta línia aniria jo, per primer cop en la meva carrera professional penso que les dades que treballo serveixen per intervenir en la millora de les condicions de vida de les persones, però a vegades és molt difícil aconseguir-les o la informació no s'ha recollit de la manera necessària per a que es pugui tractar.
Finalment esmentar que tot el que apareix en aquesta entrada són reflexions del professor de la UAB i d'altres professionals però jo he adaptat la manera de dir-lo a través dels apunts presos durant la sessió. En cap moment vull ofendre si he expressat algun concepte o tema de la manera incorrecta.
Comments