Com ha variat el nombre de persones assalariades en el sector cultural, TIC i turístic?
- Idees Asimètiques
- 16 nov 2020
- 6 min de lectura
Actualizado: 9 dic 2020
-16/11/2020-
Per a moltes persones l'impacte de les mesures adoptades per a la prevenció de la propagació del coronavirus ha sigut desastrós. Estan patint moltes persones i famílies que s'han vist afectades laboralment, sigui per la pèrdua de la feina o per tenir el sou reduït. La crisi sanitària actual està portant i portarà, com ja hem analitzat i reflexionat en aquest blog, a un augment del risc de pobresa i de l'exclusió social.
De moment, les dades que tenim disponibles són de l'afectació de la primera onada i del confinament que es va dur a terme a partir de la segona quinzena de març fins a, aproximadament, principis de juny. L'Idescat considera que és rellevant tenir en compte la variació de les persones treballadores en uns sectors en concret i és per aquest motiu que han incorporat aquestes dades a la Informació estadística per al seguiment de l'impacte de la COVID-19.
En l'entrada d'avui oferim una panoràmica de la variació de les persones assalariades, és a dir, aquelles que treballen per compte aliè, del sector cultural, TIC i turístic. Tant el que va passar entre el primer i el segon trimestre de l'any 2020, com ha evolucionat en el següent trimestre i quina és la diferència entre les dades del tercer trimestre d'enguany i el de l'any anterior. A més, comparem aquestes variacions amb les del conjunt d'Espanya per saber si el comportament és similar. D'aquesta manera, podem fer-nos una primera idea de quina era la situació d'aquests sectors just abans de l'anomenada segona onada.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
- A Catalunya el sector més perjudicat per l'impacte de la primera onada de la COVID-19 és el cultural. Durant el primer estat d'alarma, és a dir, entre el primer i el segon trimestre, el nombre de persones assalariades es va reduir un 11%. Aquesta xifra és similar a la del conjunt espanyol, però si tenim en compte les dades del tercer trimestre i, en concret, la variació interanual, s'observa que aquest sector ha patit una davallada més accentuada que a Espanya del nombre de persones treballadores per compte aliè.
- En concret, el sector de la cultura ha disminuït un 1% les persones assalariades entre els segon i el tercer trimestre, moment en què milloren pels altres dos sectors analitzats, el TIC augmenta un 3% i el turístic un 6%. Així mateix, la diferència de persones assalariades entre el tercer trimestre d'enguany i el de l'any anterior és d'un 21% menys. En canvi, el sector del turisme, que també s'ha vist molt afectat, ha disminuït un 17%.
- Aquesta reducció interanual del 21% de persones assalariades en el sector cultural destaca per ser molt més intensa que al conjunt espanyol, que ha sigut d'un 11%.
- El sector del turisme també ha patit les conseqüències de l'aturada de l'economia i sobretot de la recepció a l'estiu de persones estrangeres, amb una reducció del 19% entre el primer i el segon trimestre, 4 punts per sobre de la registrada a Espanya. Aquesta diferència també s'observa en l'augment de persones assalariades entre el segon i el tercer trimestre. En el cas del conjunt català l'increment és del 6% i en l'espanyol del 8%.
- En canvi, el sector TIC a Catalunya ha registrat un augment de les persones assalariades a tots els períodes analitzats. Entre el primer i el segon trimestre, període més afectat per la crisi sanitària, van incrementar un 4%, superior en 3 punts a l'augment registrat a Espanya. També es van incrementar en un 3% entre el segon i el tercer trimestre, quan al conjunt espanyol es van reduir un 2%.
- S'ha de destacar la variació interanual del sector TIC perquè mostra la seva bona evolució en període de pandèmia. Al conjunt català el nombre de persones assalariades en aquest sector ha augmentat un 16% respecte al mateix període d'un any abans. Tanmateix, a Espanya el nombre és similar a l'any anterior.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Treballo amb dades, diàriament estic mesurant quin està sent l'impacte de la crisi sanitària en l'àmbit laboral i social per a la població del meu territori. Fins ara, el punt de partida i de comparació era la crisi de 2008, totes les nostres bases de dades i en conseqüència els gràfics dels nostres informes parteixen d'aquest any i és a partir d'aquest, que mesuràvem com millorava la nostra economia. Però ara, ha començat un nou període per a la nostra anàlisi, ara ja no tindrem com a única referència la crisi financera de 2008, ara ens ha vingut sobrevinguda una crisi inesperada, mai vista i que provoca que haguem d'improvitzar en el recull de les dades i en la seva interpretació.
L'Idescat fa un recull de les dades que aquesta institució considera que són rellevants en l'impacte de la crisi, almenys les que ho eren abans de la segona onada. Els sectors analitzats en aquesta entrada són claus per veure com ha variat la nostra quotidianitat. Per una banda, no podem fer viatges ni poden venir turistes a visitar, per exemple, la nostra estimada Barcelona. Per l'altra, no podem o no tenim la suficient seguretat per a fer les mateixes sortides culturals que fèiem abans. I, tot això, ho barregem amb l'augment de les noves tecnologies de manera forçada a la majoria de les feina, almenys en aquelles que poden, per la seva naturalesa, incorporar el teletreball.
És curiós veure la diferència en el sector TIC entre Catalunya i Espanya. Sembla obligat que aquest sector augmenti el nombre de persones treballadores perquè les noves tecnologies han facilitat que molta gent puguem seguir treballant des de casa i poder donar serveis que d'altre manera haguessin sigut impossibles de donar. Però, tot i així, quan a Catalunya va créixer el nombre de persones assalariades, a Espanya es va reduir. Almenys, al conjunt espanyol, comparat amb el tercer trimestre l'any anterior hi ha el mateix nombre però és una diferència bastant curiosa amb l'augment del 16% al català. Potser, d'aquí un temps entendrem la diferència o potser simplement és la cultura que tenim al nostre territori.
En relació amb el turisme, al juny vaig anar de visita a Barcelona per celebrar una data assenyalada, ens va costar molt animar-nos perquè encara no havíem sortit gaire però volíem fer alguna cosa diferent. He de dir que va ser una sensació molt estranya. Per un costat, va ser una de les millors visites per la falta de turistes, veure aquesta ciutat buida, poder parar-te en qualsevol racó i gaudir del Museu d'Història de Barcelona per a nosaltres sols va ser una experiència inoblidable. Però, a la vegada, va ser molt trist, veure una ciutat sense la vida que la caracteritza és una mica desolador. Seguint les instruccions de Trip Advisor vàrem anar a una de les pizzeries més recomanades a prop de la plaça Sant Jaume, Pizzeria Da Nani. Només arribar ens van animar a seure en un dels 4 seient que hi havia i ens van explicar que érem les primeres persones que entràvem, que normalment tenien una hora d'espera i que la gent es menja les seves pizzes al carrer perquè amb tan poc espai, no hi cap tanta gent que ve expressament a menjar les seves delicioses pizzes. Un altre cop, una sensació de goig per poder seure dins i rebre un tracte tan personalitzat i a la vegada, aquesta percepció negativa de l'impacte per als negocis que tenen la seva base en el turisme.
Personalment, he intentat seguir les instruccions que ens han fet arribar per a prevenir els contagis, soc una persona prudent i per molt que potser algunes en semblen exagerades prefereixo no haver de patir per contagiar a la meva mare i que aquesta ho pugui fer a la meva àvia de 93 anys. Sé que està sent complicat per al sector de la cultura i m'agradaria anar a museus i veure exposicions, per exemple en tinc una, "Feminista havies de ser" de la Natza Ferrer, que tinc moltíssimes ganes d'anar-hi i encara no m'he vist amb cor de visitar Barcelona un altre cop. Espero que abans que s'acabi, el 8 de desembre, tingui la suficient empenta per a poder visitar-la. Aquestes visites són les que m'agrada fer amb les meves amigues però no veig que puguem fer-la totes juntes perquè algunes viuen en diferents comarques.
Potser sembla banal estar pensant en museus, exposicions i pizzeries però, precisament, el fet de no voler sortir a fer les coses que abans semblaven normals és el que fa que el sector turístic i el cultural estiguin patint de valent. En alguns casos, han estat tancant durant molt de temps i en d'altres no veiem que sigui correcte anar-hi quan podem posar en perill als nostres éssers estimats. Quina època tan complicada i, un altre cop amb la dualitat, complicada sí, però per sort no em puc queixar. Aquesta és la frase que més he repetit durant el 2020.
Comentarios