Com afecta la precarizació del mercat laboral català a la feminització de la pobresa?

-19/10/2020-

El dissabte, 17 d'octubre, va ser la celebració del 27è Dia Internacional per l'Erradicació de la Pobresa declarat per les Nacions Unides en 1992. Aquest dia es presenta com una oportunitat per a reconèixer l'esforç i la lluita de les persones que viuen a la pobresa i així donar més visibilitat a les seves preocupacions i entendre que les persones que pateixen aquesta situació són les primeres a lluitar contra la pobresa i utilitzar la seva experiència per ajudar a la seva erradicació.

Cada cop la pobresa és reconeguda com un terme multidimensional i és per aquest motiu que he volgut mostrar aquesta xacra des d'una perspectiva feminista, que tant ens motiva en aquest blog. Comparar situacions del sexe binari dins del mercat laboral en l'àmbit català amb l'edat, el tipus de contracte o la durada de l'atur pot reconèixer una realitat per a les dones en una societat del benestar amb un suposat alt nivell d'igualtat d'oportunitats entre sexes.

La feminització de la pobresa es pot definir des de dos vessants, tal com expressa Fresnillo en el seu article "Feminització de la pobresa" (2018). Per una banda, la definició que més s'utilitza, la quantitativa, que parla sobre la proporció de dones entre la població empobrida i com aquesta augmenta. I, per l'altra, l'expressió que les dones estan més exposades o pateixen un major risc a les situacions d'empobriment pel fet de ser dones. A nosaltres ens encaixa aquestes dues perspectives, ja que la primera l'utilitzarem per expressar la nostra anàlisi i la segona per a la meva reflexió.

---

Analitzes?

ANÀLISI DE LA PREGUNTA

- El setembre de 2020 es va registrar que el 62% de les persones amb atur de llarga durada pertanyen al col·lectiu de dones. Aquesta és una situació que es reprodueix des de fa molts anys.

- Respecte a l'edat, les dones majors de 64 anys tenen una taxa de risc de pobresa de gairebé el doble (15,5%) que la dels homes (8%). És a dir, 3 de cada 20 dones en edat de jubilació se situen per sota del 60% de la mediana dels ingressos anuals disponibles per a aquest tram d'edat.

- En relació amb la jubilació, l'import cobrat per col·lectiu femení l'any 2019 va ser un 27% inferior al del masculí. Elles van rebre de mitjana una jubilació de 1.003€, mentre que la d'ells és més de 300€ superior, de 1.347€.

- Si tenim en compte el tipus de jornada laboral, les dones van formalitzar 738.035 contractes a temps parcial, 243.167 més que els homes, el que representa una diferència de gairebé el 50%. Tanmateix, el salari anual brut mig rebut per les dones en aquest tipus de contractes (11.435€) presenta una bretxa salarial del 16%, ja que el salari del col·lectiu d'homes (13.664€) és més de 2.200€ a l'any superior.

- En canvi, les dones van signar gairebé 400.000 contractes a temps complet menys que els homes durant el 2019, un 32% menys. A més, la bretxa salarial se situa en el 14%, de manera que el sou anual dels homes amb contracte indefinit és més de 4.500€ superior al de les dones. Aquestes se situen en un sou mitjà de 27.193€, mentre que ells en 31.740€ l'any.

- S'ha de tenir en compte que les dones són 52% de la població activa en el mercat laboral català, és a dir, més de la meitat de la població que té una ocupació o està disponible i realitza gestions per incorporar-se al mercat de treball pertany al col·lectiu femení.

---

Reflexiones?

REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA

La combinació d'un sistema econòmic capitalista i un sistema social patriarcal no ofereix respostes per a l'erradicació de la pobresa des d'una perspectiva femenina. El fet de ser dona ha sigut un pilar de les diferències laborals entre els dos col·lectius del sexe binari. Encara arrosseguem una tradició masclista del que han de ser les ocupacions i qui les ha de portar a terme, això repercuteix directament en quins col·lectius poden situar-se dins del risc de pobresa.

En l'entrada d'avui només he fet una selecció de cinc indicadors que mostren algunes de les diferències entre les dones i els homes en el món laboral del territori català. En podria haver escollit molts altres, com per exemple que el nombre dones aturades amb estudis universitaris és més elevat que el d'homes, quan hi ha un major percentatge de dones que finalitzen aquest tipus d'estudis o la temporalitat dels contractes, on les dones tenen moltes més dificultats per signar un contracte indefinit. Fins i tot, hem parlat de franges d'edat i d'atur en el col·lectiu femení, però si a més creuem la variable d'atur de llarga durada amb dones majors de 44 anys, els resultats encara són més esfereïdors.

En aquest sentit, és molt interessant del debat de si es cobra menys per ser dona o si les dones cobren menys pels sectors que ocupen. La meva resposta és que tant l'un com l'altre són vàlids i mostren dues realitats de la nostra societat. La bretxa salarial se segueix donant en feines on una dona i un home ocupen el mateix càrrec amb el mateix nivell formatiu i les feines anomenades feminitzades, que acostumen a ser vitals per a la nostra societat, no tenen el reconeixement i estatus necessari per tenir sous més elevats.

Si tenim ho valorem des d'una perspectiva d'una família amb infants, acostuma a ser necessari un contracte a temps complet, és a dir, que una de les dues persones adultes disposi d'un contracte de 40 hores i així poder arribar a final de mes. Tanmateix, moltes mares en situació de monomarentalitat són rebutjades pel mercat laboral a temps complet per no disposar de mesures per a la conciliació familiar i es veuen abocades a tenir una feina de poques hores amb el sou inferior que aquest tipus de contracte suposa, fet que suposa continuar amb una dependència econòmica de l'exparella.

També, es pot donar el cas que quan s'ha de decidir quina de les dues persones adultes es responsabilitza de la cura dels infants i un dels dos ha de deixar la feina o reduir el nombre d'hores laborals, acostuma a ser la dona qui encara segueix assumint aquest rol dins de la família. Aquesta situació s'ha vist agreujada durant el confinament. En algunes ocasions no és pel fet de ser dona que es vol quedar a casa amb els infants, sinó que des d'una perspectiva purament monetària, estadísticament la dona acostuma a tenir el sou més baix, de manera que qui s'ha de sacrificar per la família, és ella.

Com he mencionat abans, la feminització de la pobresa no és només per treballar menys hores, també s'ha d'afegir el fet que moltes feines on la majoria de personal són dones estan poc valorades i en conseqüència mal pagades, com poden ser la cura de persones grans o els serveis de neteja. La crisi sanitària ha tornat a posar en rellevància la importància d'aquestes feines, mostrant així una altra incongruència del nostre mercat laboral. A més, la diferència entre dones i homes en edat de jubilació és a causa de la discriminació per part de l'àmbit formatiu i laboral cap a generacions de dones que no tenien la majoria dels drets que si disposem actualment, i que ara arrosseguen amb pensions inferiors que les apropen a la pobresa.

Tot i que en aquesta entrada no he mostrat altres dimensions de la pobresa, no em canso de repetir que totes les desigualtats s'han de mirar des d'una perspectiva interseccional, ja que també convivim en un sistema masclista però també racista, homòfob i transfòbic que dificulta la trajectòria laboral de les persones amb nacionalitat o descendència estrangera i del col·lectiu LGTBI+ i trans.

Aprofito per fer una crítica als indicadors convencionals que mesuren la pobresa, ja que indiquen que pràcticament no hi ha desigualtat de gènere en la pobresa. No sembla correcte, després de veure les dades analitzades, que la diferència entre la taxa de risc de pobresa dels homes l'any 2019 sigui de 18,3% i la de dones del 20,7%. L'error, tal com explica l'article de "El Crític", cau en com es comptabilitza la pobresa en l'Enquesta de Condicions de Vida, que és d'on s'extreuen aquestes dades. Primer, calculen els ingressos de les llars i després es divideix aquesta quantitat entre els seus membres, llavors se suposa que tots els components de la família es reparteixen de forma igualitària i s'assigna una part del sou masculí a la dona. Aquesta circumstància provoca que es distorsioni la realitat i és per aquest motiu que és necessari el encreuament d'indicadors que ens apropin millor a la realitat.

Ara és el moment de la lluita feminista i el mercat de treball és una de les barreres més grans que hem de sortejar per a poder tenir les mateixes oportunitats que els homes. Penso que encara ens queda molt per arribar a la igualtat en termes de lleis, però encara queda més lluny l'equitat en el món laboral i és per aquest motiu que s'han de seguir mostrant dades des d'una perspectiva interseccional i multidimensional. El fet de ser dona posa punt de partida a la discriminació laboral però continua amb les diverses desigualtats que es reprodueixen consistentment a la nostra societat.

#acabar amb la pobresa #endpoverty #pobresa #erradicaciódelapobresa #diainternacionaldelerradicaciódelapobresa #onu #feminitzaciópobresa #dones #homes #jubilació #contractació #tempscomplet #tempsparcial #riscdepobresa #taxaderiscdepobresa #salaris #bretxasalarial #pensions #catalunya #català #blog #ideesasimètriques