Quins són els noms i els cognoms més freqüents a Catalunya?
- Idees Asimètiques
- 10 ago 2020
- 6 Min. de lectura
-10/08/2020-
Com que ja estem en ple agost i comencen les meves vacances he decidit tractar el tema dels naixements i els noms dels nadons per separat. Aquesta setmana ens centrem en els noms i els cognoms. A més, hi ha un altre motiu per analitzar les dues qüestions per separat i és que en la temàtica dels naixements tindrem la col·laboració d'una persona que acaba de ser mare i ens explicarà la seva experiència, però ho reservem d'aquí unes setmanes.
Sempre resulta curiós trobar una persona que s'anomena igual que tu, doncs també ho és saber si el teu nom se situa dins dels més freqüents. L'Anuari estadístic de Catalunya de l'Idescat ens ofereix els noms de nadons més freqüents des del 2008, com també els noms i els cognoms que més es repeteixen a les persones residents al territori, independent de l'edat. L'estadística de nadons permet fer una cerca dels noms específics d'infants nascuts a cada any. També permet la cerca per noms i per cognoms, així saber el nivell de freqüència entre tota la població. Aquesta informació es pot obtenir per comarques i, en el cas dels noms, segons la dècada de naixement.
Tot i haver-hi utilitzat les dades de l'Idescat, ja que l'anàlisi és del territori català, l'aplicatiu de l'INE per a cercar noms i cognoms és molt complet i et mostra el mapa segons freqüència del nom o del cognom per províncies. Tanmateix, en aquest cas, les dades catalanes i espanyoles provenen de la mateixa font: el padró municipal d'habitants.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Els noms que més s'han repetit en els nadons durant el 2019 són Júlia/Julia i Marc. En el cas de Júlia, és el tercer any consecutiu que és capdavanter de la llista (516 nadons), tanmateix aquest nom i el de Martina (491) -segon- han anat intercanviant posicions des de 2012. El d'Ona (389) ha sigut la revelació, pujant 8 posicions respecte d'un any enrere, mentre que el de Lucía (426) s'ha mogut entre la quarta i la cinquena posició en els últims anys. Alguns dels noms que han baixat posicions són Laia (382) i Maria/María (387), altrament les xifres absolutes en aquestes posicions molt varien.
En relació amb el nom de Marc (622), les dades de l'Idescat mostren les freqüències fins al 2008 i en tots els anys és el primer de la llista. També destaca Àlex/Álex (461), que se situa en tercera posició però ha estat segon des del 2014. En canvi, el de Leo (500) era el dotzè en 2017, el següent any sisè i el 2019 se situa en segona posició, una de les escalades més accentuades de la llista. Alguns noms com Pol, Martí i Èric han deixat d'estar a la capdavantera per deixar-ne pas a altres com Jan (456) i Nil (456).
La metodologia de l'estadística de l'Idescat informa que la font utilitzada per elaborar aquesta base de dades conté els noms en lletres majúscules sense accentuació, en alguns casos no ha estat possible destriar entre un nom en català o en castellà, ja que l'accent és l'únic element que permet fer-ne la separació. En aquests casos s'han presentat les dues opcions conjuntament (Maria/María, Àlex/Álex).
En els noms més freqüents en 2018 en relació amb tota la població se situen en primera posició Antonio (97.965 persones) i Maria/María (97.477 persones). Aquestes dades es publiquen bianualment, de manera que en 2016 la llista dels noms masculins era la mateixa, però en xifres absolutes s'han reduït de forma intensa. En el cas d'Antonio són un 4% menys (-4.097), en José 5,8% menys (-5.809), en Francisco un 4,8% (-3.743) i en Manuel un 3,9% menys (-2.828). També es redueix el nombre de les persones que tenen el nom de Jordi però en menor quantitat (-0,6%; -450).
Similar és el cas de la llista de noms femenins, els quatre primers també han vist reduït el nombre de persones amb aquests noms però amb menor intensitat que en els del grup masculí. La disminució més accentuada es dona en el nom de Carmen (-4,7%; 2.735), seguit de Montserrat (-2,1%; -1.712), Maria/María (-1,2%; -1.227) i María del Carmen (-0,3%; -243). Marta és l'únic de les dues llistes que ha augmentat la xifra de persones amb aquest nom (+0,8%; +461).
En l'última llista és rellevant destacar que els primers cognoms més freqüents a Catalunya són els mateixos i en el mateix ordre que els segons cognoms. També, vuit dels nou cognoms més freqüents acaben amb -ez, que antigament, en castellà, designava de qui eres fill, com per exemple, Martínez fill de Martín. Curiosament el primer de la llista, García (169.946) no significa de qui eres descendència sinó que directament era un nom propi.
Els cinc cognoms capdavanters de la llista superen les 100.000 persones, tant de primer com de segon cognom. Mentre que Gómez -últim de la llista- és l'únic que baixa dels 90.000 en ambdós cognoms.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Ja fa algunes setmanes que escric aquest blog i, per defecte professional, la part de l'anàlisi surt de manera espontània i acostumo a pensar que a l'hora d'escriure la reflexió potser no tindré res a dir. Però, quan començo a mirar les dades apareixen curiositats que em porten a tenir una opinió i, precisament, és aquest el motiu de fer aquest blog, ja que aquesta perspectiva no forma part del meu àmbit professional. Això mateix és el que ha passat aquesta setmana, els noms i cognoms són un tema entretingut i que té molts vessants de caràcter estadístic però no n'estava segura per on es podia dirigir la meva reflexió i cop, m'he vist amb un munt de notes, des del meu punt de vista, molt interessants.
És curiós com els noms poden representar els canvis en les generacions, sigui perquè, almenys en el cas català, la gent cada cop és menys religiosa i els noms cristians ja no són els més utilitzats o sigui perquè alguns noms estan associats a persones d'edat avançada. Una de les eines dels noms de l'Idescat és cercar els més freqüents per generacions, quan he buscat la meva, he anat llegint un per un els noms i anava visualitzant persones de la meva classe, germana, parella i fins i tot el meu, per a tots en tenia un o una representant.
L'última generació ha esdevingut en una revelació de noms típicament catalans per als dos sexes, però a més es dona el fenomen que els noms que més creixen són els monosíl·labs, com Leo, Nil, Ona o Mia. Alguns, com el de Leo, poden estar influïts per causes esportives, i d'altres, potser, pel moment polític actual. Altrament, s'ha de tenir en compte que durant la meva generació encara hi havien dificultats burocràtiques per registrar als nadons amb el nom català. O, com en el meu cas, que durant l'adolescència vaig ser conscient que alguna persona va registrar el meu nom en castellà i que portava tota la vida escrivint-ho en català, que difereix en una lletra. Potser no hauria de tenir més rellevància i ara els utilitzo de forma distintiva, un en l'àmbit personal i l'altre en el professional, però a la universitat em van denegar una beca per incongruències al DNI i des d'aquell moment sempre he vigilat molt. També podia passar, que com a rastre del franquisme, deneguessin registrar certs noms, com és el cas de la meva parella, i haguessis de posar un nom compost per a poder tenir realment el que volies.
També voldria denunciar el fet de com arrosseguem el patriarcat en els nostres cognoms, com els Rodrigo, els Fernando o els Gonzalo, que eren els homes caps de família, ens segueixen representant generació rere generació amb els anomenats cognoms patronímics. En algunes cultures com la islandesa, tenen una terminació diferent per a fill/a d'un home en concret o d'una dona, no és el cas del castellà o el català, almenys, que jo sàpiga.
Abans que els cognoms ens representessin com a membres d'una família es podia escollir quin et definia com a persona, com Rubio o Zapatero, la qüestió és que no he escoltat mai cap que sigui Zapatera o Rubia. No sé quin tipus de solució immediata té aquesta problemàtica, però com a moltes d'altres que reprodueixen les desigualtats hauríem de, com a mínim, ser-ne conscients i potser les futures generacions seran capaces de donar-li la volta. Almenys, la meva probable descendència tindrà el primer cognom de la seva mare, són petites passes però demostren que podem fer canvis que abans eren impensables.
Comments