On estan i quines són les característiques de les fosses comunes a Catalunya?
- Idees Asimètiques
- 8 jun 2020
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 5 oct 2020
-08/06/2020-
En un context totalment inestable sembla que la societat no avança en drets humans i en igualtat d'oportunitats. És per això, que quan vaig anar a parar amb les dades de com són i on estan localitzades les fosses comunes de les persones desaparegudes durant la guerra civil i durant la repressió franquista vaig pensar que podia ser un bon punt de partida per recordar el passat i saber que no volem en el present i, sobretot, en el futur. En un moment on el Congrés dels Diputats sembla que s'hagi vist colonitzat pels hereus i hereves de la dictadura sembla adequat no oblidar el cost humà de tots els anys de la barbàrie franquista.
La Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes regula la localització de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per a reconèixer-ne la dignitat i fer efectius els drets de llurs familiars a obtenir informació sobre llur destí i, si escau, a recuperar-ne i a identificar-ne les restes. També, senyalitza i dignifica els llocs dels enterraments i els vol recuperar com a espais de memòria. Per acabar, vol satisfer el dret de la societat a conèixer la veritat dels fets esdevinguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i les circumstàncies en què, durant aquest període, es van produir desaparicions de persones i es van cometre vulneracions dels drets humans.
En aquesta tercera entrada del blog tenim el plaer de comptar amb el nostre primer col·laborador, en XG. Ell, reflexionarà sobre les dades analitzades i plasmarà la seva opinió d'un tema tan complicat i, a la vegada, tan important com és el de les fosses comunes de la guerra civil i de la repressió franquista.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
Per explorar el mapa fes clic a sobre de la imatge i s'obrirà l'aplicatiu web InstaMaps en una altra pestanya del navegador. Un cop obert veuràs a la part esquerra de la pantalla el menú de Llegenda. En aquest, podràs seleccionar o desseleccionar la capa fent clic a sobre de la icona de l'ull i podràs explorar les diferents característiques d'aquestes. Anant al menú de Capes -a sobre de Llegenda- i desplegues la pestanya de Fosses comunes podràs fer la selecció de les fosses per tipus i poder visualitzar-les de forma individual. Cal destacar que els colors de les llegendes són els mateixos a totes les capes.
Font: elaboració pròpia, a partir de les dades del Portal
de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya.
El Departament de Justícia ofereix un mapa amb les fosses comunes localitzades i, en alguns casos, amb informació exhaustiva i documentació relacionada amb les circumstàncies que envolten la creació de la fossa o les persones allà inhumades. No obstant això, aquest mapa només visualitza dues variables -confirmades o probables- i la informació que ofereix el Portal de Dades Obertes de la Generalitat en relació amb les característiques de les fosses és molt més abundant. Però això, he adaptat el mapa i l'he ampliat amb aquesta informació.
A la base de dades oficial hi ha un total de 501 fosses comunes, no està clar el motiu pel qual en el mapa del Departament de Justícia el nombre és lleugerament més elevat (517). De manera que, la nostra anàlisi es fa a partir de les dades oficials descarregades. Llavors, de les 501 fosses comunes al conjunt de Catalunya, un 46% (230) estan confirmades i d'aquestes només 23, el 10%, han estat excavades. Aquesta proporció es redueix fins al 7% (37) quan analitzem el total de fosses comunes -confirmades i probables-.
Si les observem per tipus, hi ha 332 de soldats i 55 d'hospitals militars -la majoria inhumats durant la guerra civil-, però també hi ha 76 fosses comunes de persones civils. En relació amb les confirmacions, destaquen les d'hospitals militars amb un 62% confirmades, molt a prop se situen les civils (59%), i a molta distància les fosses comunes de soldats (37%).
Altrament, s'ha de tenir en compte que sembla difícil d'identificar el bàndol de les persones inhumades a les fosses, ja que a la majoria els manca aquesta informació. Tot i això, el 63% (318) de les fosses estan reconegudes que les persones inhumades pertanyien al bàndol Republicà. Si ho analitzem per tipus, el 82% (45) de les fosses d'hospitals militars es relacionen amb aquest bàndol i el 74% (245) de les de soldats. En canvi, de les civils només s'identifica el bàndol en 19 de les 76, i d'aquestes, 16 (21%) pertanyen a persones declarades com a republicanes.
El nombre de persones inhumades a moltes d'aquestes fosses comunes és complicat de determinar, però fent un recompte aproximat amb les dades proporcionades poden haver estat 18.100 persones, entre soldats i civils. Si ho dividim segons aquesta diferenciació, unes 16.500 han estat soldats i unes 1.600 civils.
Es podrien analitzar moltes variables més d'aquestes dades i, també, observar quines zones del mapa són les tenen més abundància de fosses i comparar-les amb moments històrics de la guerra civil, però això ja ho deixo per a vosaltres.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
COL·LABORACIÓ DE X.G.
El primer que em passa pel cap veient aquestes dades és que fa 80 anys que hi ha milers de persones en fosses comunes esperant a ser enterrades dignament. Encara que dignament ja és una cosa complicada, només per tot el temps que ha passat. Insultant per a les víctimes, familiars inclosos.
Penso en aquests familiars. Els de primer grau és molt probable que ja hagin mort, o estiguin en una edat molt avançada. Seria una situació normal trobar-nos al fill o filla d'una d'aquestes víctimes, amb fills/es, néts/es i besnéts/es. Totes aquestes generacions que van ajudar a aixecar el país després de la guerra, durant la dictadura i, també, a la democràcia esperant reparació, per a veure's una vegada i una altra negades de tancament.
Suposo, intentant buscar-li sentit al contrasentit, que immediatament després de la guerra els esforços estaven posats a evitar una segona volta i aixecar parets. Quan entrem en democràcia, estaven més preocupats per posar el país a l'altura d'altres veïns europeus, que per dignificar a les víctimes. Legislatura rere legislatura, els governs sempre han trobat consol en què han estat lluitat contra alguna cosa que ells consideraven més prioritari que desenterrar a les víctimes.
En 2009 es va introduir la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes. Han passat 11 anys i només 37 de les 501 fosses han estat excavades.
Només a Catalunya, més de 1.600 víctimes civils i tots els seus descendents han estat denegats del dret a enterrar als seus familiars com ells considerin digne i, no com van decidir un grapat de militars feixistes durant els episodis foscos de la guerra i la dictadura.
Penso que 1.600 morts són 1.600 actes mesquins d'inhumanitat. Avui dia, després de moltes generacions, aquestes 1.600 víctimes tenen centenars de milers de descendents, tots ells esperant rescabalament.
Comments