Quins d'aquests països s'apropa més a la igualtat de gènere?
- Idees Asimètiques
- 7 sept 2020
- 6 Min. de lectura
Actualizado: 8 mar 2021
-07/09/2020-
Comencem el nou curs amb una comparació en un dels temes que més m'apassiona: la igualtat de gènere. Tal com he comentat en altres entrades, en les estadístiques oficials es considera el gènere com a concepte binari i en aquest blog s'utilitzen dades oficials per manca o desconeixement d'altres tipus de fonts oficials. A partir d'aquesta dualitat, que tot i no tenir en compte tots els vessants de la realitat, ens podem fer una idea de quines societats poden estar obertes a altres consideracions del gènere, que acostumen a ser les que tenen un nivell més elevat d'igualtat entre dones i homes.
L'entrada d'avui també té relació amb l'inici de curs perquè la idea de fer la comparació entre països és arran del treball de recerca que està realitzant la meva cosina amb les seves companyes de classe. Ens va demanar pel grup de WhatsApp de la família de respondre una enquesta i en llegir-la em va interessar molt. Aquesta feia algunes preguntes sobre reflexions relacionades amb la igualtat de gènere a Espanya, a Finlàndia i a l'Índia. Llavors, vaig pensar que podia col·laborar amb l'interès pel feminisme d'unes noies que comencen ara la seva etapa adulta. El seu treball es basa en la comparació d'aquests tres països en diversos àmbits per saber si realment hi ha una igualtat i en quins d'aquests són els que fallen.
Per a poder comparar de forma més precisa les dades he analitzat les que proporciona l'Índex de Desenvolupament Humà (HDI) de 2018 a l'Informe de Desenvolupament Humà 2019 del Programa de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides (UNDP). D'aquesta manera sabem que les dades estan ja ponderades per a poder ser comparades entre elles, tanmateix hem de tenir en compte les diferències base de cada país. L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, d'educació i del nivell de vida econòmic. És una mitjana estàndard per mesurar el benestar o com abans s'anomenava, el "nivell de qualitat de vida". Com diu l'explicació de l'índex no hi ha desenvolupament real si no hi ha igualtat entre tots els éssers humans i concretament entre dones i homes.
A partir de l'Índex de Desenvolupament Humà que agrupa els índexs de gènere i els indicadors de què estan compostos, intentarem respondre amb una mirada objectiva si Finlàndia, Espanya o l'Índia tenen una societat igualitària en termes de gènere.
ANÀLISI DE LA PREGUNTA
L'Índex de desenvolupament humà es calcula a partir d'altres índexs que estan formats per indicadors. Per a comparar la igualtat de gènere farem servir dos d'aquests índexs: l'Índex de desenvolupament humà relatiu al gènere (GDI) i l'Índex de desigualtat de gènere (GII). Amb aquests dos valors ja ens podem fer una idea de quin país s'apropa més a la igualtat. Però a més, per poder il·lustrar-ho en profunditat analitzem alguns dels indicadors que componen aquests índexs. S'ha de tenir en compte que aquests només són una mostra de total d'indicadors utilitzats en cadascun.
Índex de Desenvolupament Humà (HDI)
- Finlàndia és el país amb un HDI més elevat en 12ª posició d'un total de 189 països, a poca distància en situa Espanya en 25ª posició. En canvi, l'Índia registra un valor molt més inferior en la 129ª posició del rànquing.
- Les tres primeres posicions les ocupen Noruega, Suïssa i Irlanda. Al final de la llista se situen el Txad, República Centreafricana i Nigèria.
Índex de Desenvolupament Humà relatiu al gènere (GDI)
- En tots tres països el HDI masculí és més elevat que el femení.
- L'Índia és el que té una distància més accentuada entre el HDI dels dos col·lectius. A Finlàndia i a Espanya els valors són similars, tot i que al país nòrdic la bretxa és menor.
Índex de Desigualtat de Gènere (GII)
- Els tres territoris ocupen una posició millor en desigualtat de gènere que en el HDI total. Espanya és el país que millora amb més intensitat, passant de la posició 25 a la 15.
- Els valors dels dos països europeus se situen molt propers a la igualtat de gènere, és a dir, al voltant de 0. Mentre que a l'Índia la xifra s'eleva fins a 0,5. Si el valor s'apropa a l'1, és que hi ha una major desigualtat de gènere.
ÀMBITS I INDICADORS DELS ÍNDEXS DE GÈNERE
Àmbit laboral
- Els tres països registren una baixa proporció de dones en càrrecs alts i mitjans. Els més elevats són Espanya i Finlàndia al voltant del 32%.
- La taxa de població activa de les dones índies -proporció de població amb edat per a treballar i té una ocupació o està a l'atur- se situa molt per sota dels altres dos països i, la bretxa, encara és més accentuada quan es compara amb la població activa masculina.
Àmbit educatiu
- Finlàndia és l'únic país on les dones tenen una mitjana d'anys d'estudi més elevada que els homes, tot i que amb poca diferència, al voltant dels 12 anys. En el cas d'Espanya la mitjana és similar, aproximadament 10. A l'Índia la diferència és significativa, les dones no arriben als 5 anys de mitjana mentre que els homes superen els 8.
- Destaca el 100% de població amb algun tipus d'educació secundària a Finlàndia per als dos col·lectius. A Espanya se supera el 70% per ambdós, tot i que la proporció dels homes és lleugerament més elevada. Finalment, l'Índia presenta una diferència accentuada, a més que les dones no arriben al 40%.
Àmbit polític i social
- Els països europeus se situen al voltant del 40% de dones en escons al parlament, mentre que a l'Índia és lleugerament superior al 10%.
- La taxa de naixements en dones adolescents a l'Índia és la més elevada, superant el 13%.
Malgrat que les dades del HDI estan ponderades, hem de tenir en compte les diferències de cada societat i que no són comparacions fàcils, com per exemple en nombre de persones i la densitat o el tipus de religió majoritària, com també els diferents recorreguts històrics i socials.
REFLEXIÓ DE LA PREGUNTA
Font: Diari digital VilaWeb. 07/03/2020
La igualtat de gènere...no sé per on començar i a sobre comparant països, quina feina! Quan ho penso, m'adono de l'embolic on s'ha ficat la meva cosina i les seves companyes i a la vegada, quina bona manera d'aprofitar el treball de recerca. Recordo l'adolescència com una etapa feliç però ara, sabent el que he après sobre gènere i sobre l'apoderament de les dones, faria moltes coses diferents o si més no, amb uns altres criteris a l'hora de dur-les a terme. Per això, poder col·laborar amb unes noies joves que puguin tenir clar quina és la realitat al món respecte a les desigualtats de gènere i el perquè encara hem de seguir lluitant em sembla una molt bona raó per a fer una entrada del blog.
Els resultats mostrats no sorprenen a ningú, Finlàndia, seguint la tradició dels països nòrdics se situa en una posició superior del rànquing de l'Índex de Desenvolupament Humà; Espanya, com a país que pertany a la Unió Europea, registra una bona posició tenint en compte la quantitat de països que componen la llista; i l'Índia, com a país en vies de desenvolupament i colonitzat durant molts anys, se situa cap a la part baixa, en el grup amb un desenvolupament mitjà.
He de dir que, personalment, m'esperava que Finlàndia tingués una de les primeres posicions del rànquing i que no la superarien països com Alemanya o Holanda però així i tot, quan parlem d'igualtat de gènere són uns dels pioners a tot el món i això sí que no em sorprèn. Potser també m'estranya una mica la posició d'Espanya, ja que pensava que seria pitjor. Estar en la 15ª posició del món en desenvolupament humà de gènere no sona malament, però quan segueixen les notícies d'agressions i feminicidis i pateixes la falta d'empatia, penso que si nosaltres estem bé, com estan patint les dones a altres territoris.
Aquests índexs de gènere tenen molts indicadors en compte i diverses dimensions de la realitat, com la laboral, el poder, la salut pública o la violència contra les dones, tanmateix durant els últims mesos he començat a informar-me sobre una concepció del gènere que no és binària. Encara em queda molt per explorar però quan veig aquestes dades tan duals penso en totes les persones que no se senten representades per un ni altres, en minories de gènere que no tenen cabuda en societats com la nostra. Espero que d'aquí uns anys, com a mínim, hi hagi alguns indicadors en el HDI que tinguin en compte aquestes altres realitats de gènere que, des del meu punt de vista, són necessàries per a un bon desenvolupament d'una societat.
Avui la reflexió queda curta perquè crec que les dades ho mostren tot. Queda clar quin país s'apropa més a la igualtat de gènere, quines dones o minories tenen privilegis per haver nascut en un país com Finlàndia o Espanya i com encara, visquin on visquis hem de continuar lluitant per a una igualtat real. La resta de reflexions les reservo per a l'entrevista que em faran les noies del treball de recerca.
Comments